Siria

No us volia parlar  la ultima primavera àrab que va començar tot just fa dos anys. No hi tinc una especial predilecció per aquests paissos tant diferents i amb la riquessa encara pitjor dstribuida que nosaltres. Siria sempre ha estat ben armada, per russos i xinesos diria jo i ha es estat un poderós enemic enfront Israel. Ara en una guerra civil amb mes de 70000 morts, occident encara es pensa si ha d'aixecar l'embargament al rebels, que amb 5 pick ups i dos escopetes estan acorralant al govern feixista. Obama nomes els hi destinat 50 milions  a assitencia no letal. També Qatar i Aràbia Saudi apoyen els rebels que han tingut que recórrer a atacs suicides per manca de recursos i poder colpejar puts estratègics del a capital on ja han arribat. Tenen mes por de la xaria el laics que d'altre cosa. Una tragèdia militar que erosiona el valor fonamental de la revolta social. Els jihadista que ja hi son justifiquen aquestes temors que insuflen sectarisme i no revolució social. Com ha pasat tants  poble, l'enemic del meu enemic es el meu amic. Represio i inexistencia d'una oposició veraz. Les armes alimenten la violència i no garantitza res tampoc com s'ha vist tantes vegades. Cal unir de nou les tribus, ser avalades internacionalment i planificar una sortida qua acabi amb aquesta altre sangria d'innocents.