Es la teva. D'aqui 20 anys ja no. Es com els catalans que desprès de la mort del dictador i ja no et dic despres dels jocs olímpics, estavem de moda a Europa. Érem bons, ens portavem be i ens donaven ajuts del fons de cohesió. Ara som problemàtics, demanem mes que un pobre i gastem mes que un ric. L'austeritat no ens senta be. Brussel.les ens vigila. Doblem l'atur europeu i quadrupliquem el juvenil. Europa ja dubte fins i tot de les urnes. I a mes els catalans volem un estat propi per demanar que no quedem. Berlín ens vigila amb lupa i fem mes nosa que servei. Qui vol legitimar res ara amb els resultats electorals que s'estan donant.Ara hem perdut la innocencia i ja no ens creiem que l'important son les regions i no els estats amb fronteres com ens deien. Aquells tòpics dels acudits sobre les diferents nacionalitats europees ara ja no fan gracia. Fa 20 anys érem els joves del sud, del Mediterrani. Ara som vells i volem cobrar la pensió. Tota.Era quan els bancs et convidaven al Brasil una setmana per cobrar la pensió que t'havies guanyat I tots hi anàvem, feliços e veure com es construïa la gran nació europea amb aquella fe i agafaves l'autocar per viatjar còmodament. Ara, si el pots agafar, es per emigrar. Al menys els que ja han perdut la inocencia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada