el col.lapse emocional

Ja se que cada persona es diferent.Peró d'alguna manera jo he estat un desnonat sense entrar en particularitats. I l'espiral fins a subhastarte la casa provoca estres traumàtic. Diu un estudi d'ESADE, poc sospitosos de nimietats que es tan o mes greu que la víctima d'un accident de transit. Diu també l'informe que es ineficient l'administracio a l'hora d'ajudar i la pressió abusiva de la banca. O no ho era, sent empleat, una assegurança de vida de 500 euros mensuals. Així rebentin...S'estableix i curtcircuit amb la família. D'una banda per la vergonya i manca d'informacio i d'altre per la impossibilitat de demanar ajut segons la situació i els perques. No era el meu cas, però no tenir feina es el principal obstacle del procés. Jo que he estat pioner en un munt de coses dolentes, no se'm va ocórrer fer me de les PAH. S'ha de reaccionar ràpid. En el primer punt taronja, quan ja veus que vas malament, que la parella et falla, que la feina dubte, tot el puguis preveure com un impacte econòmic. El punt vermell on ja apareixen malalties greus i el punt critic, quan ja no pots pagar la mensualitat. El procés als jutjats es una bomba de rellotgeria. Vius en una muntanya russa emocional a cegues i basses la solució en un miracle. Inventes malabarismes sense una guia que seguir per sortir te'n.La pressió t'engolleix fins a quedar te sense res. Pot arribar a deixar te absent i perdut. Et supera la situació i cada vegada l'encertes menys. I en el meu cas encara mes perquè era carn d'exemple i avis per navegats. L'únic suport rebut i d'esperança va ser el de l'Antonio a qui mai li agrairé prou les paraules de suport, malgrat seguis fent la seva feina devastadora. Sentiment d'una vida que de repen pots perdre per sempre, com si deixessis de tocar de peus a terra perquè has estat foragitat. Un drama terrible que fa que desitgis a aquells que no et van voler ajudar per fer complir unes lleis o clàusules tiràniques i abusives, la pitjor de les morts.