Cool

La National Portrait Gallery de Washington analitza en una exposició els 70 anys de vida del concepte cool. Un concepte d'origen racial i musical que ara rep els cops de les noves tecnologies. De fet ja el consideren un producte dels autos, la radio i la televisió que va fer mes diverses les ciutats dels EEUU. Als anys 20 era marginalitat i independencia sobretot dels que encara aspiraven a gaudir de les llibertats plenes. El cool es com una mascara del estoïcisme que es manifesta principalment al cinema i la musica., la cultura en general. El jazz per exemple va sortir dels estudis i va anar al disc.Els films noir, d'on agafa el color, eren l'expressio de la por al poder de les dones desprès de la segona guerra mundial.Per els beats i els abstractes era batibull, disbauxa i intensitat al marge de les convencions. El cool volia mantenir l'equilibri entre les agitacions socials i la dinàmica corrent. El terme el va apadrinar Lester Young, un saxofonista dels anys 40. Dir "soc cool" volia dir que erets, masculí, sensible, rebel, antiracista, relaxat, i que trovabes absurda la presio econòmica i social de la societat.