Dia del Pare

PAPA: quina tranquilitat pronunciar ara aquestes dos sil.labes. Anomenar les et tornava el sentit al mon i ell te l’explicava com podia amb el que sabia per intentar tornar la raó al caos dels anys 50. Potser la casa no era un niu, però podies agafar li la ma. Molt aviat ja no vaig poder tornar a casa des de el fons de mi mateix per trobar-hi refugi. Peró sempre podies trobar aquella mirada dubitativa de tu, dels interessos i aficions, però plaent, que s’enfrentava a tu sabent que al final t’ajudaria. I per sant Josep la seva famosa crema catalana.

PARE: La paraula pare esta plena de viatges a Andorra, de sobretaules curtes  en silenci on les paraules buides et deien que tu series diferent, ni millor ni pitjor, i que al llarg de la vida, ja sense tu, seriem un i cadascun únics els germans. La paraula que fa que cada capvespre pensi en trucar te i que finalment escrita en aquell gran cendrer, la veig cada mati quan anem a donar el menjar a les gallines i al teu ultim amic, el Bigotis. I tot el dia en aquelles maquetes de cases i trens que tu no havies pogut portar mai.