L'altre dia el Totis em donava nomes 10 anys. D'acord no vull ser conscient de que em queda poc. Perque que vols que et digui, amb els avenços contra la metàstasis i que estem dissenyats per 120 anys, com el meu amic que no va poder, vull veure casar a les meves netes. M'ha arrivat un post de la Jane Fonda, avui ja esborrat de la xarxa, on explicava el mateix i on deia que no volia ser cremada per no alliberar toxines i convertir se en el que fos en un forat. Es preguntava perquè cada cop les llàgrimes eren mes aprop de brollar i la única cosa que ho justificava per ella era l'edat que es de 76. Diu que cada vegada es mes conscient del temps, de tot lo meravellós que ha passat i ha deixat enrrera. Cada vegada aprecia mes la bellesa de les petites coses, això em recorda a la Rosa, i que hi esta molt mes atenta que quan era jove. Ara se sent part d'un tot. Ni esta malalta ni es molt vella i afirma que els anys de vida molt intensa es el que li ha fet canviar la manera de veure les coses. En el seu post assegura que tot l'afecta mes. Des de els orfes o els ossos polar fins a les festes excesives que cel.lebren coneguts seus. La nota, perduda ara al cyberespai es titulava "Plorant".Vet aquí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada