Walter Riso

Psicòleg,  escriu llibres per no idealitzar l'amor ni la mitja toronja. Proposa l'idealisme afectiu que l'amor no tot ho cura.L'amor no realitza i si t'agrada algun no li has de dir a la teva parella. Tot plegat , ajuda tipus argentina, amb cantarella i tot, Jo n'acabo de llegir un ple de tòpics, Como no morir de amor, amb frases com la de que un clau treu l'altre o no.També te Amar o depender y Enamorados o esclavizados. Defensa que hi han espais íntims que no has de compartir, i això no vol dir ser infidel. La parella ha de estar be en un 70%. La cultura d'ara es si hi ha un petit problema adéu.No s'ha de demanar permís per tot. Per cada 7 dones hi ha un home dependent afectiu.Per cada 50 homes amb dependència sexual nomes hi ha una dona.Quan això pasa comença l'obsessio i tems per la pèrdua.Es busca la submissió, que lògicament també cansa.L'amor s'escull, te que tenir un percentatge de raó.La relació pot entrar per l'eros, per amistat, per cura de l'altre. Per això funcionen alguns de conveniencia.Aconsella fer una llista del que no vols i comparar las i respectarles.. L'eros farà el demès.L'amor s'ha de gestionar, No es  etern.Com que em pots canviar, acceptem. O busquen un altre.No et podràs realitzar mai nomes estimant algú,Som responsable únics del anostre felicitat afectiva. La relació sempre te que tocar de peus a terra. Sinó l'amor es un problema de salut publica.El 40% de les consultes son infidelitat, abandonament,violència, dependencia,....