Baviera

O ans, zwoa, g’suffa! ” Així brinden els bavaresos amb una gerra plena de cervesa a la mà. Segurament Pep Guardiola ho simplifica i entona uns més estàndards (i més fàcils de pronunciar) “ Prost ”o“ Zum Wohl ”, que equivaldrien al nostrat “Salut!” L’entrenador del Bayern i tota la seva plantilla ja han tornat a posar aquest any davant les càmeres vestits típicament de bavaresos, per començar a ambientar-se de cara a l’Oktoberfest, tal com marquen les exigències publicitàries del club.

La festa de la cervesa té lloc a Munic entre el 19 de setembre i el 4 d’octubre. Però es podria dir que comença molt abans. Al juliol molts muniquesos es troben a les bústies de casa prospectes de dirndl (els vestits tradicionals bavaresos) i lederhosen (típics pantalons de cuir de la regió). Des de fa una dècada el sector turístic va assumir que no hi havia manera de posar Baviera més guapa que promocionant-la amb la roba que originàriament es posaven camperols, grangers i minyones.

Ara vestir-se així s’ha convertit en una reivindicació de la identitat local, en una expressió de l’orgull de sentir-se bavarès. “Quan ho veia des de la distància sentia certa enveja per com senten la tradició. Ara m’hi apunto amb la família amb ganes”, reconeix el segon entrenador del Bayern, el gironí Domènec Torrent. “Sempre penso que els catalans no ho fem, això. Si ens vestíssim amb barretina i faixa per l’Onze de Setembre dirien que fem riure. Valoro molt el convenciment que tenen els bavaresos a l’hora de mostrar la seva identitat”, raona l’ajudant de Guardiola.

També els experts en cultura bavaresa destaquen que el fenomen de masses en què s’ha convertit lluir un dirndl o uns pantalons curts de cuir a l’Oktoberfest té molt a veure amb la recerca d’una identitat en una societat cada cop més mòbil. “L’aspecte local és en aquest context cada cop més important. Els vestits tradicionals permeten als que els porten sentir que pertanyen a una comunitat, fins i tot en el cas que un no sigui de Munic o de Baviera. Per a un estranger o una estrangera és més fàcil posar-se uns pantalons típics de cuir o undirndl que no pas aprendre el dialecte bavarès. A través de la vestimenta, la gent de fora pot manifestar: «Fixeu-vos, jo sóc com vosaltres»”, reflexiona Simone Egger, acadèmica de l’Institut per al Folklore i l’Etnologia Europea de la Universitat Ludwig-Maximilian de Munic.

En essència, qui porta aquesta mena de vestimenta fa de suport publicitari per a la capital de Baviera. Actualment la immensa majoria dels sis milions de visitants que acull l’Oktoberfest porten vestits tradicionals bavaresos. Curiosament fa 15 o 20 anys pràcticament ningú s’atrevia a lluir lederhosen o dirndl. Qui ho feia, en el millor dels casos, era menystingut com a antiquat; en el pitjor dels casos, com a rematadament conservador i provincià. Avui dia, en canvi, qui va a l’Oktoberfest amb texans i samarreta s’arrisca a ser la riota del grup.

Les botigues, desbordades

Els minoristes que fabriquen i venen vestits tradicionals van aquests dies desbordats. I els clients tenen a l’abast un ventall de botigues especialitzades més ampli que mai: des de petits comerços al centre de Munic i altres ciutats bavareses fins a grans magatzems “de les dimensions d’un camp de futbol”, explica Domènec Torrent.

El Bayern cada any regala a la plantilla els pantalons de cuir, la camisa, la jaqueta, les mitges de llana gruixuda o els loferl -una mena de canyelleres per als bessons de les cames- i les sabates. Però, esclar, després cada jugador o membre del cos tècnic ha de fer-se càrrec de vestir la família si vol anar acompanyat a l’Oktoberfest. “Els companys alemanys de l’ staffens asseguren que el que portem a sobre costa entre 1.500 i 2.000 euros”, apunta Torrent, que aquest 2015 lluirà el seu tercer look bavarès diferent. “Els pantalons pesen una burrada, per això portem tirants. Això sí: les sabates són comodíssimes”, comenta divertit el tècnic de Santa Coloma de Farners.

La llargada dels pantalons acostuma a tapar els genolls, però va a gustos. És tradicional que no es rentin i que durin tota la vida. Si un s’embruta de cervesa o de pesat menjar bavarès,peccata minuta : com més greixosos, més autèntics.

Els dirndl, com els lederhosen, són un producte car. Els pantalons tenen un preu indicatiu de 400 euros i el dirndl pot arribar fàcilment als 500. Cal afegir-hi la compra d’una brusa de lli, seda o cotó i un davantal, a banda d’algun accessori més opcional.

Esclar que un pot invertir 60 euros en vestimentes de polièster o de cuir barat, per exemple, en botiguetes de l’estació central de Munic, per on transiten molts turistes, però la qualitat del producte no és sovint l’òptima.

La majoria de les vendes es fa els mesos abans de l’Oktoberfest, però cada vegada es veuen més ciutadans que durant tot l’any van a l’estadi del Bayern o a festes amb aquesta vestimenta tradicional bavaresa.

Ningú no sap ben bé què ha provocat aquest boom a les Oktoberfest del dirndl, un vestit que originàriament feien servir a la feina les noies de servei i les grangeres. Actualment n’hi ha de múltiples models, colors i teixits, però es manté una curiosa tradició: si la dona es fa un nus al davantal pel costat esquerre significa que és soltera o està oberta a flirtejar; si se’l lliga pel costat dret vol dir que té parella o està casada, i si el nus està cordat al darrere que és vídua.

Els dirndl existeixen des de finals del segle XIX. L’experta en folklore Simone Egger apunta que la promoció dels Jocs Olímpics de Munic 1972, amb hostesses vestides amb aquests vestits tradicionals, va despertar l’interès popular. Vestir de bavarès per un dia -o més- s’ha convertit avui dia en un fenomen de masses.

Els vestits regionals a Europa

Homes casant-se amb faldilla

Quan a l’abril el tenista Andy Murray es va casar amb Kim Sears al seu poble natal, a Dunblane (Escòcia), ho va fer amb la tradicional faldilla escocesa. El kilt, de quadres negres i vermells o verds, se segueix utilitzant avui dia en casaments i ocasions especials. Aquesta vestimenta, que només duen els homes, té el seu origen en una peça anomenada feileadh mor, una túnica sense confeccionar, d’uns 5 metres, que es lligava al voltant de la cintura per protegir-se de la pluja. La tradició també marca que la manera més adequada de lluir la peça és sense roba interior a sota. Actors com Ewan McGregor i Sean Connery s’han deixat veure en alguna ocasió portant el kilt.

Els trèvols d’Irlanda

Les vestimentes verdes amb què va ser immortalitzat sant Patrici, missioner i evangelitzador de les terres d’Irlanda, ja són un dels grans trets identitaris de l’illa. És en la seva festa, que se celebra el 17 de març, que tots els ciutadans fidels a la tradició recuperen aquest color i adopten la vestimenta del Leprechaun, una criatura del folklore i la mitologia irlandesa que sovint es representa com un nan vell vestit de verd, amb un barret de copa i una barba pèl-roja. Tampoc hi poden faltar els trèvols de tres fulles, ja que el missioner va fer servir aquesta planta per explicar què era la Santíssima Trinitat: la primera fulla representava el Pare, la segona el Fill i la tercera l’Esperit Sant.

La febre pel vestit ucraïnès

El vestit tradicional de les dones a Ucraïna rep el nom de vixivankais’utilitza sovint en les celebracions especials, com ara els casaments o les festes d’aniversari. Els brodats amb motius florals i geomètrics són la seva característica principal. Marina Poroixenko, primera dama del país, va aparèixer amb aquesta peça a la revista Elle, poc després que el seu marit fos nomenat president. Aquest any el vixivankaha traspassat fronteres i ha arribat a les passarel·les amb Valentino. L’han dut celebrities com Anna dello Russo o Leandra Medine, i grans cadenes de roba low cost com Zara, Mango o Topshop també han decidit posar-lo als seus aparadors.

Sardenya, festival de colors

A Sardenya reserven la seva vestimenta tradicional per a les cerimònies religioses o les festes populars. Una de les més cèlebres és la Cavalcata Sarda, que se celebra a Sàsser el penúltim diumenge de maig. És una celebració a la qual els veïns surten a desfilar pels carrers i fan exhibicions de tot tipus d’acrobàcies diverses amb els cavalls. Els vestits de les dones són plens de brodats acolorits i filigranes de tot tipus, i sovint es cobreixen el cap amb mocadors. Els homes vesteixen més senzills, de color blanc i negre. Ho fan, almenys, mentre no celebren el Boes o els Merdules, on ells es disfressen dels animals tradicionals de la regió, com ara les cabres, els ases i els cérvols.