tres al setembre

Et poso aqui per el nuvol, el que l'avi va llegir el dia 20 de setembre, diumenge amb u bon solet de tardor, tenint que parar mes d'un cop i de dos amb un nus a la gola. Potser quan ho llegeixis ja no hi sere, pero estare a la vora. I la veu malmesa resonara al turo amb l'amplifiacio que ens va porporsinionar el magnific tecnic que es el Kevin. Aqui el tens.

Avui Ens hem reunit quasi 50 persones, potser els avis també hi son, per rebre a una nova  amiga canadenca perquè hi ha il·lusió per ser d’alguna  manera els seus nous familiars i a amics, tot i que ja en te i forces. Penso que es tal i com l’havien vist al face, amb el somriure etern i els llavis polsats amb cançons de  Maroon 5 i Ed Sheeran. Ha vingut de vacances,  a veure, a lo millor amb biquini, com es la nostra vida, el que fan el que faria el Pau si s‘hagués pogut quedar. Barça per exemple. Segur que en pocs dies veurà algunes coses diferents. El Pau li vol ensenyar des un petit poble de pescadors del nord fins a algun gran monestir, bressol de Catalunya. De muntanyes no! que ja en tenen. I això que nomes son les tres de la tarda. Fa la nostra calor mediterrània i  la petita església d’aquí darrera es buida com sempre. Nosaltres amb samarreta o camisa per fora, tenim el mocador a ma per si la nostre parella el necessita, tan si vol plorar com eixugar se el front. No totes les persones estimades han pogut venir el setembre. Però segur que a tots ens ha arribat un pensament de qui sense conèixer potser encara el granissat de llimona, sap que existim, que tenim la mateixa gespa als peus i que també ens estima des de fa molt de temps.

Lluny de casa, sense agenda, sense referents continus, sense rutina es mes difícil recordar coses concretes. Però ella somia, com a partir d’ara ho farà la Jacqueline que , mai tindrà que reservar taula a les seves cases catalanes. L’una perquè va néixer entre nosaltres un 3  de setembre. L’altre perquè fent menys temps i encara ens hem d’aprendre el seu aniversari, els llocs que li agraden del país, sense compromisos ni futileses. Amb tot i el diferent que son els països, mateixa latitud però, ens estimem amb pantalons curts i orxates de tarda. Perquè l’amor que ens tenim a partir del coneixement mai farà vacances. I passaran els anys i us asseguro que us en recordeu si voleu, d’aquesta trobada. Una trobada que te el temps del setembre, la tristesa del record i els colors dels vestits de les dones de la família que  han arrancat com han pogut dels fons del armari d’un estiu que s’ha portat el blanc. Alegria i discreció es com definiria l’acte si voleu dir-li així. Perquè així es com som en aquestes terres que diumenge s’han de definir que volen i poden ser. I també segur que cap de nosaltres renega d’haver tingut que fer cap sacrifici per venir a trobar  a aquesta nova parella que avui ens honora. Si algú te molta calor pot refugiar-se a l ‘església, que  en general sempre es mes freda. No us vull prendre ni un minut mes d’aquest reses que heu fet a la vostre vida per demostrar-nos el vostre afecta i consideració. Penso que tot es prou important o no com per demanar-vos aquest  tros de dia a la vostre particular velocitat de creuer. I se que hom que se li ha proposat, a fet mans i mànigues per estar al vostre  costat, Pau i Jacqueline. El setembre potser es un mes per estimar-nos mes encara per lluny que estiguem. Algun dia aquesta noticia d’avui serà a tres. I la Julia vindrà amb vosaltres. I ens farà tan feliços que no podrem aixecar-nos de la gandula de la piscina perquè ens cauria el “ponche” de la ma. Els amors de veritat mai fan vacances al setembre. Benvinguts tots.