La identificació del catalanisme com un moviment conservador o, si més no, alimentat pels interessos de la burgesia ha sigut repetidament desmentida per la historiografia. El professor Josep Fontana ha titllat fins i tot d’“animal mitològic” el terme burgesia nacionalista per il·lustrar com des de principis de segle els interessos de classe sempre han acabat fent decantar aquest col·lectiu contra les demandes de sobirania catalana. Fa pocs dies hem viscut un últim episodi d’aquest debat històric amb el manifest de Foment del Treball contra l’independentisme. Aquest document no ha sigut cap sorpresa, ja que es coneixia de feia temps el posicionament de Gay de Montellà o del mateix Joan Rosell, que presideix la patronal espanyola CEOE. D’altra banda, el divorci d’Unió amb CDC arran del procés, tot i la llarga tradició catalanista dels democristians, acabaria de conformar una alineació antisecessionista d’una part rellevant dels representants dels interessos més benestants.
Més enllà dels actors concrets i els posicionaments institucionals, les dades d’enquesta apunten a una clara correlació entre l’independentisme —també el federalisme— i els posicionaments d’esquerres. Mentre que els secessionistes i els federalistes se situen en el 3,58 i el 3,68 en l’eix ideològic, respectivament, els contraris a la secessió s’enfilen fins al 4,73 en una escala del 0 (màxim d’esquerres) al 10 (màxim de dretes). El catalanisme, així, s’identifica sobretot amb l’esquerra i, si és independentista, encara més.
Si fem cas d’aquestes dades, un projecte independentista lligat a la justícia social sembla que és la fórmula guanyadora en la línia de vincular la qüestió social i la nacional que l’independentisme primigeni, del PSAN fins a la CUP actualment, han defensat sense embuts. A més, la crisi econòmica i l’emergència de noves forces d’esquerres han acabat d’intensificar la vinculació entre sobiranisme, transformació social i regeneració democràtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada