No és cap secret que la batalla per la independència té molts fronts i que el mediàtic és clau. I si no que ho preguntin als carpetovetònics de la Junta Electoral Central, que ara també es dediquen a fer la graella de TV3. Si a la batalla informativa li sumem ganes d’internacionalitzar la qüestió, la solució és plantar davant els corresponsals internacionals Raül Romeva, Artur Mas i Oriol Junqueras, el trident de Junts pel Sí, i que sigui el que Déu vulgui.
La convocatòria és al migdia al Centre de Convencions Internacional, a tocar del Fòrum. Per sort, la depuradora no desprèn la pudor habitual i quedarem bé amb els forasters. Som en una zona d’hotels i, per tant, sense estelades a la vista. Tan sols hi ha una senyera estratègicament col·locada al Museu Blau que els periodistes veuran quan marxin. Són més de 50 d’Europa, els Estats Units, el Canadà, Rússia, Turquia i el Japó, entre d’altres. També hi ha canallesca espanyola, que encara no rep la consideració d’internacional, i catalana. Catalans i espanyols poden mirar però no preguntar.
Apareixen Mas, Junqueras i Romeva. El trident ve disposat a seduir amb un desplegament tetralingüístic i un advertiment inicial de Romeva: “Entenc que la llengua comuna és l’espanyol”. Llàgrimes d’emoció a la caverna. Després d’una exposició inicial per justificar el projecte plebiscitari, comença el torn de preguntes.
Obre foc Raphael Minder, del New York Times. Vol saber si guanyant amb escons però no amb vots la “declaració segueix endavant”, i ho pregunta amb aquella contundència que mostren els corresponsals polítics de la Casa Blanca a les pel·lícules. No satisfet amb la resposta, repreguntarà més endavant. No serà l’únic: el tema reapareixerà en boca d’altres periodistes que observen aquesta qüestió del percentatge amb un escepticisme educat. Em pregunto quin seria el to i els temes si fossin de la Villa y Corte. Mas mira de fer pedagogia aprofitant-se de David Cameron quan va dir que “podria haver bloquejat el referèndum escocès” però que “era un demòcrata”. També ha de sentir si serà “el final de la seva carrera” segons com vagi el 27-S. Mentrestant, Romeva intenta convèncer els presents que “cal buscar una sortida” i que “serà bona per a Catalunya, Espanya i Europa”. Junqueras utilitza la ironia: “Si algú a Europa té dubtes del que volem fer, acceptarem un referèndum amb l’empara internacional”.
Uns mitjans molt “polititzats”
Després de 90 minuts de roda de premsa conec la Yasuko Takeda, de la NHK. Ve de la delegació de París d’aquesta cadena japonesa i ve per conèixer de primera mà un Onze de Setembre. Els seus compatriotes viatgen molt a Barcelona però no coneixen “els motius per voler la independència”. Mostra un cert escepticisme perquè l’any passat “semblava que hagués de passar alguna cosa i no va passar res”. Pot ser.
“Marxes convençut?”, pregunto a Mathieu de Taillac, de Le Figaro. “No es tracta que em convencin o no”, em fa observar encertadament, i afegeix: “Els mitjans de Madrid i Barcelona esteu molt polititzats”. Potser te raó i la meva pregunta n’és un exemple. Tot marxant penso que el trident ha guanyat pels pèls i a l’últim minut, esperant que les urnes els donin la raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada