belmonte

Mireia Belmonte no oblidarà mai els Jocs Olímpics de Londres. Encara que d'aquí quatre anys a Rio de Janeiro aconseguís superar aquestes dues medalles de plata, els Jocs de la capital britànica sempre seran els de la seva consagració, els Jocs en què la Mireia es va fer gran i es va adonar que és capaç de qualsevol cosa quan s'ho proposa. La remuntada espectacular amb què va pujar al segon graó del podi dels 800 lliure segurament no l'hauria fet si no fos per la moral i la força que li va donar la plata dels 200 papallona de dimecres -encara que això no ho sabrem mai.

Belmonte va dir dimecres que s'havia alliberat amb aquella medalla, que havia espantat molts fantasmes que la perseguien. I ahir, sense aquella llosa al damunt, va fer una carrera fantàstica (8:18.76). Regulant esforços al principi i llançant un atac ferotge en els últims 300 metres diabòlics va prendre la plata a l'ídol local, Rebecca Adlington, favorita a l'or, que es va haver de conformar amb el bronze (8:20.32).

Davant d'elles dues, l'or va ser per a una nedadora de 15 anys semidesconeguda, Katie Ledecky (EUA). La nord-americana va escapar-se des de bon principi i, nedant quasi sempre per sobre del rècord del món, ningú la va poder atrapar. Ledecky va afluixar els últims 50 metres quan ja es veia guanyadora, i es va quedar sense rècord mundial, però va batre el dels Estats Units (8:14.63).

Mireia Belmonte arribava a la final dels 800 metres amb la quarta millor marca -igual que a la final dels 200 papallona-, però tots els que la coneixen ja deien que els 8:25.26 era un temps molt bo, però que la catalana s'havia reservat una mica i que era capaç de fer-ho millor. A més, a diferència del que va passar entre la final dels 200 papallona i les semifinals dels 800 de dijous, aquest cop havia pogut descansar com calia.

Més descansada que mai

Belmonte, després d'atendre la premsa i passar els controls antidopatge, no va arribar a la Vila Olímpica dimecres fins prop de les 12 de la nit, i encara va haver de sopar i que li fessin un massatge. I l'endemà a les 10 de matí ja era a la piscina un altre cop per nedar les semifinals dels 800 lliure i classificar-se per a la final. Però, des que va obtenir el quart millor temps de les finalistes dijous al matí fins a la final d'ahir al vespre, va poder dormir tot el que li feia falta i va agafar tota l'energia que va descarregar en uns 400 metres finals fabulosos, que li van valer la segona medalla de plata dels Jocs, i un nou rècord d'Espanya esmicolat -quatre segons menys-, que tenia ella mateixa des de l'any passat.

Tot i que Belmonte va nedar la primera meitat de la carrera entre la cinquena i la sisena posició, ella sabia que estava guardant forces: "M'he sentit còmoda des del principi, les altres m'han portat la carrera i després les he anat passant una per una. Ha sigut una passada", deia la badalonina tot just sortir de l'aigua. Va ser a partir dels 450 metres que va posar la directa fins que va atrapar la tercera, Lauren Boyle (Nova Zelanda), però no en tenia prou. Belmonte va seguir fent braçades a tota màquina perquè veia que podia aconseguir la plata. Rebecca Adlington, campiona olímpica a Pequín, posseïdora del rècord del món i olímpic, i la més ràpida en les sèries de dijous, nedava per darrere la precoç Ledecky i va veure com un tren català la superava en els últims 100 metres, tot i que l'Aquatics Center sencer no parava d'animar-la: "Becky, Becky!" Tot i el bronze, el públic va seguir animant Adlington durant l'entrega de medalles i la britànica no va poder reprimir les llàgrimes. Belmonte no plorava, estava feliç, eufòrica. Tornarà de Londres amb dues medalles de plata. I només té 21 anys.