En aquesta mateixa pàgina, en altres ocasions, he parlat de la publicació de llibres recents de grans noms de la literatura que, tot d’una, s’han posat d’acord a mirar-se el melic i parlar de l’ofici d’escriure. Des de Gay Talese fins a Murakami, passant per James Salter, que, poc abans de morir, ens ha fascinat amb la publicació en català de L’art de la ficció. A vegades no cal que les grans disseccions, però, ens vinguin de l’altre cap de món. Nosaltres, aquí, ja tenim una Mercè Rodoreda que en el pròleg d’una edició de Mirall trencat que ronda per casa ja ens donava la contrasenya de la literatura.
Rodoreda sabia explicar la sensació, comparable a ben poques coses a la vida, de quan la feina val la pena
“Una novel·la es fa amb una gran quantitat d’intuïcions, amb una certa quantitat d’imponderables, amb agonies i amb resurreccions de l’ànima, amb exaltacions, amb desenganys, amb reserves de memòria involuntària... tota una alquímia”. I ella mateixa també mirava els clàssics per saber com fer-ho. Es fixava en Stendhal (“Els detalls són el més important de l’escriptura”) o Txékhov (“S’ha d’intentar l’impossible per dir les coses com no les ha dites mai ningú”). Rodoreda admetia que escriure bé costa. “Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials”. I sabia explicar la sensació, comparable a ben poques coses a la vida, de quan la feina val la pena. “Quan em surt una frase amb un gir diferent, tinc una petita sensació de victòria. Tota la gràcia d’escriure radica a encertar el mitjà d’expressió, l’estil. Hi ha escriptors que el troben de seguida, d’altres triguen molt, d’altres no el troben mai”. Amb tots aquests ingredients, pistes i consells dels qui més en saben, a partir de diumenge i durant 34 dies l’ARA m’ha confiat aquesta contraportada per escriure-hi ficció. Agafo, doncs, la maleta del contista amb el desig de sorprendre i que em vulgueu acompanyar en aquest viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada