Un Brexit perquè tot quedi com abans del Brexit. Això és el que comença a semblar el peculiar divorci que Londres proposa a Brussel·les. El govern britànic va fer públic ahir un document en què concreta la seva proposta per a la frontera entre les dues Irlandes, un cop el Regne Unit surti de la Unió Europea el març del 2019. I la seva proposta no és cap altra que fer que tot quedi igual que ara.
És a dir, Londres no vol que s’estableixi cap frontera física ni marítima entre les dues Irlandes, i encara menys restriccions de moviments o de mercaderies. I això malgrat que, després del Brexit, Irlanda del Nord no formarà part de la UE com a territori britànic que és, i la República d’Irlanda sí que continuarà sent membre del bloc comunitari. Els dos països comparteixen una frontera de 500 quilòmetres de longitud i cada dia es produeixen uns 30.000 moviments d’una banda a l’altra. La majoria, de petits empresaris.
Es dona la circumstància que dimarts el govern britànic ja va difondre un primer document de propostes de cara a la nova ronda de negociacions sobre el Brexit que mantindrà amb la UE, i que està previst que comencin el 28 d’agost. En aquest primer text, Londres defensava mantenir una unió duanera temporal amb Brussel·les després del Brexit -durant un o dos anys- per així garantir el comerç de les seves empreses. O sigui, una vegada més, apostava per l’ statu quo, tot i la insistència de la primera ministra britànica, Theresa May, a divorciar-se de la UE.
“El Regne Unit i Irlanda han sigut clars en tot moment en el fet que hem de donar prioritat a l’Acord de Belfast en les negociacions, i garantir que la frontera terrestre sigui tan permeable com sigui possible per a les persones i les empreses”, va declarar el ministre britànic del Brexit, David Davis, per justificar que Londres faci una proposta que trenca totes les normes i que no té precedents.
En aquest sentit, Londres proposarà als Vint-i-set que l’acord de sortida de la UE especifiqui “el compromís absolut del govern britànic, de l’irlandès i de la Unió Europea en el procés de pau”, i que es mantinguin els fons econòmics destinats a projectes de reconciliació en zones frontereres.
De fet, Brussel·les també s’ha pronunciat en aquests termes. Un portaveu de la Comissió Europea va declarar ahir: “Com va dir Barnier, hem de debatre com podem mantenir l’espai comú bilateral i protegir en tota la seva dimensió els Acords de Divendres Sant, dels quals el Regne Unit ha de ser un dels garants. És essencial mantenir una discussió política abans de buscar solucions tècniques”, va declarar, en al·lusió al cap dels negociadors de la UE sobre el Brexit, Michel Barnier.
Més propostes de Londres
El govern britànic també confia que els nord-irlandesos continuïn conservant el dret a la doble nacionalitat -la britànica i la irlandesa- del qual gaudeixen actualment, i que s’estableix a l’Acord de Belfast.
Així mateix, el Regne Unit desitja que es mantingui l’anomenada àrea de circulació comuna, que permet la lliure circulació de ciutadans irlandesos i britànics als dos costats de la frontera irlandesa. I rebutja que s’estableixi una “frontera marítima”, ja que això comportaria haver d’establir controls de passaports als passatgers que arribessin als ports i aeroports d’Irlanda procedents del Regne Unit. Londres considera que aquesta mesura seria “inconstitucional i econòmicament inviable”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada