Llatinoamerica

La de Llatinoamèrica és una realitat amb moltes cares. La que tenim més a tocar és la dels ciutadans immigrats que des de fa dècades han arribat a les nostres ciutats i pobles, i que ja formen part de la nostra societat. Molts s’han nacionalitzat i s’han integrat al país. No sempre ho han tingut fàcil, i no tan sols per la crisi. Tot i que les actituds de rebuig són minoritàries, també existeixen, i cal combatre-les sempre. Sovint els fiquem tots dins un mateix sac, precisament perquè no coneixem res, o gairebé res, dels seus països de procedència. Els unifiquem sota un mateix paraigua que, més enllà de l’idioma comú, els atribueix una barreja de prejudicis genèrics que inclouen endarreriment social i econòmic, violència, narcotràfic i baixa o nul·la qualitat democràtica. Totes aquestes plagues certament formen part de la realitat llatinoamericana, però ficades en un mateix sac, sense matisos ni ordre ni context, expliquen ben poc. Per això avui, al diari, posem el focus en l’evolució recent de la regió, per veure fins a quin punt en els últims anys Sud-amèrica i Centreamèrica han experimentat un progrés o no.

I la veritat és que sí: ha existit cert desenvolupament, però lent, massa lent. I massa desigual, tant entre països com dins de cadascun, amb enormes bosses de pobresa, que tot i que en conjunt s’ha reduït un 20% des dels anys 90, es manté a nivells elevats. En el terreny polític, avui la perspectiva ja no és la del retorn de les dictadures, però les democràcies tenen moltes fragilitats, minades per la corrupció -emparentada amb el narcotràfic- i els populismes. En el camp econòmic, la dependència de les primeres matèries (singularment del petroli) ha impedit desenvolupar la indústria, mentre la mateixa inestabilitat política, sovint encara tenyida de violència, no ha permès beneficiar-se de l’auge del turisme mundial. Només una dada: mentre Catalunya, amb 7,5 milions d’habitants, rep 17,9 milions de turistes a l’any, el Brasil, amb 207 milions i una superfície 200 cops més gran, en rep només 6,3.

L’Amèrica Llatina té un gran potencial natural, cultural i humà. Li cal més i millor democràcia, una cooperació regional de debò -menys ideologitzada i més pragmàtica (amb una esquerra menys populista i una dreta més social)- i trencar del tot amb la violència i el narcotràfic.