La Guàrdia Civil continua amb els interrogatoris a persones sospitoses de no se sap ben bé què (ahir va ser el torn del director general de Comunicació, Jaume Clotet, i del portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena) sota el paraigua de la causa que s’instrueix al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona arran d’una denúncia del partit ultraespanyolista Vox per unes declaracions de l’exjutge Santi Vidal, i que en la pràctica s’ha convertit en una causa general contra el referèndum. La discrecionalitat amb què actua l’institut armat és tal que fins i tot el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es va veure obligat a fer una nota aclarint qui té la categoria d’investigat en la causa i qui no (a hores d’ara són tres: Santiago Vidal, Josep Lluís Salvadó i Carles Viver i Pi-Sunyer), i deixant clar que el jutge no ha ordenat cap interrogatori. I això l’endemà que el conseller de Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, anunciés que presentarien una denúncia davant el jutge per la “indefensió” en què es troben els citats a declarar, que a mig interrogatori són advertits per la Guàrdia Civil que passen a tenir la condició d’investigats per delictes tan greus com el de sedició, quan això, el que abans es coneixia com a imputat, només ho pot decidir el jutge.
El conseller de Justícia, Carles Mundó, va denunciar ahir que es tracta d’actuacions policials “sense garanties en què no se sap qui ordena els interrogatoris”, i ho va qualificar de “preocupant” en un estat de dret.
No hi ha dubte que l’actuació de la Guàrdia Civil s’emmarca en l’estratègia general impulsada pel govern espanyol per estendre la por entre els responsables polítics i els funcionaris, amb l’objectiu final d’impedir la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Busquen crear dubtes i divisions, malfiances entre els que han d’assumir la responsabilitat de firmar les ordres més compromeses, però ignoren completament la naturalesa del moviment popular que hi ha al darrere.
Tractar la reivindicació del referèndum com una qüestió d’ordre públic és un error que es pot girar en contra del mateix Estat, perquè la imatge que s’està traslladant és la de persecució policial de dissidents polítics, un fenomen que crèiem feliçment superat i que remet a èpoques molt fosques. Si mirem La Sabina, Furtivos, Las chicas de la cruz roja, sabrem de que parlem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada