gent del proces

“Jo sempre havia tingut aquesta il·lusió, però no havia cregut mai que es fes realitat”. Ho diu Conxita Sánchez, de 71 anys, de Rubí, que sempre havia vist la independència de Catalunya com una fita gairebé impossible. “I ara trobo que és com un somni. Surts al carrer i tot segueix igual, no hi ha cap canvi aparent, però ja hem declarat la independència”. Sánchez ha viscut els últims esdeveniments amb molta emoció i explica que en alguns moments d’aquest mes d’octubre ha tingut la sensació de viure “en una muntanya russa”. Ara, reflexionant després d’aquesta intensitat, reconeix que està una mica espantada. “Crec que hi haurà reaccions dures per l’altra banda i això em preocupa, com també em preocupa que hi hagi més gent que acabi a la presó, perquè no oblidem que els Jordis ja hi porten uns quants dies”, diu.

Ella afirma que “és normal sentir certa angoixa” amb tot el que està passant. “Potser la gent jove no estan preocupats, però els que som més grans sí que ho estem, perquè no saps per on poden sortir, aquesta gent. A mi per exemple em va fer por veure les imatges dels ultres que van atacar Catalunya Ràdio. Aquestes coses sí que m’espanten”. Tot i això ella apunta que una de les millors maneres de viure aquests dies tan intensos és ajuntant-se amb altra gent. “Ara hi ha molta unió, molta solidaritat i això dona força. Crec que aquesta unió és clau per fer front als dies incerts que vindran”. Divendres passat, per exemple, quan el Parlament va votar a favor de la independència ella va anar a la reunió que el Comitè de Defensa del Referèndum de Rubí havia convocat al poble. “L’objectiu de la trobada no era fer cap acció en concret. Simplement hi havia la voluntat de compartir un fet històric. Les coses importants és millor viure-les en companyia que no pas sol a casa”, diu. Aquell dia, a més, va ser especialment emotiu per a ella, perquè va rebre molts missatges d’amics, familiars i coneguts que tenien un record especial pel seu germà, que va morir fa 15 anys i “que hauria sigut molt feliç amb la declaració d’independència”. “En moments així hi penso molt. Recordo que aquest era el seu somni i, encara que ell ja no és amb nosaltres, sé que en certa manera ho està vivint perquè segueix present en la memòria de molta gent que ens l’estimàvem”.

Mercè Guilera, de 77 anys, també pensa molt sovint en els que ja no hi són, especialment el seu marit i el seu pare, “que ho haurien viscut amb molta felicitat”, diu. “Ara segur que estarien molt contents, perquè ells aquesta lluita la van fer fa molt de temps, en uns anys de repressió, i ara serien feliços de poder veure el que està passant”.

Moderació

Ella és una ferma defensora del president Puigdemont i critica que en alguns moments se l’hagi titllat de traïdor o covard per no haver declarat la independència el dia 10, o per plantejar eleccions. “Hem de ser més moderats, esperar amb calma. No ens serveix de res enfadar-nos tant entre nosaltres”, reclama. Guilera segueix atentament l’actualitat i també controla tot el que es diu a les xarxes socials, on reclama el mateix civisme que hi ha al carrer. Al seu cap sempre hi té present que “David va vèncer Goliat” i que cal fer confiança a Puigdemont i el seu equip. “És un home llest, prudent, que no belluga un peu sense haver-s’ho pensat molt bé”. Aquesta confiança la fa estar tranquil·la. Guilera diu que no té por, tot i que té familiars i amics que sí que en tenen. “Conec gent que té por que hi hagi una altra guerra civil, però jo els dic que no, que aquest no és el nostre tarannà. Nosaltres som gent respectuosa, cívica, i per ara els únics que han fet desgavells són els altres”.

El seu somni és la independència i creu que ara toca defensar-la. “Jo si hagués d’anar a la presó hi aniria sense dubtar-ho. Pels quatre dies que em queden!”, diu, fent broma. “Agafaria un necesser amb quatre coses i cap allà; no dubtaria”.

Ramon Solà, de 89 anys, tampoc s’esperava veure mai la declaració de la República Catalana. “És una victòria increïble”, diu amb emoció. Ell i la seva dona, la Maria Carme, tot i l’avançada edat que tenen, no es perden cap manifestació, protesta o concentració, i segueixen atentament l’actualitat sense perdre’n detall, ara més que mai. “Estic content i soc moderadament optimista amb la situació, tot i que jo, personalment, només en trauré inconvenients: els hospitals empitjoraran, es ficaran amb les escoles dels meus nets, trepitjaran els Mossos... ho passarem malament, però a la llarga millorarà, n’estic segur”.

Tranquil·litat

Solà és de tarannà tranquil i explica que ha viscut tots els fets que s’han succeït després de l’1 d’octubre amb aquesta tranquil·litat que el caracteritza. Diu que el president Puigdemont “ho ha fet molt bé”. “Aquí els que han fallat han sigut els de Madrid, que estan obsessionats amb l’ una, grande y libre, quan Espanya és un desastre”. Per això reconeix que aquesta actitud, aquesta “mala baba”, com en diu, del govern espanyol, l’espanta. “Em temo que més gent acabarà a la presó. Em fa por que vulguin carregar-se la política d’immersió lingüística i altres coses que funcionen molt bé a Catalunya. Però confio en l’exterior; em dona tranquil·litat pensar que el món ens mira i que hi ha coses que no les podran fer”.

I a més, diu, ara ja no hi ha marxa enrere. “Aquests anys hem construït una gran consciència nacional catalana. Si el referèndum l’haguessin fet l’any 2010 el sí hauria perdut seguríssim. Ara, en canvi, guanya, i estic segur que d’aquí dos anys seguirà guanyant, perquè cada dia hi ha més gent que no tenia cap sentiment nacional ni creia en la independència que s’està sumant a la causa”. Per als temps convulsos que venen, Solà espera “que Déu hi faci més que nosaltres”, i recorda que ell continuarà “sopant quan tingui gana, i això ja és molt”.