Newseum

Les portades dels atacs de l’11-S s’exhibeixen al Newseum, a WashingtonDC. Setze anys després els seus titulars encara criden. Si el periodisme és història escrita en el moment, hi ha pocs llocs més convincents que el Newseum -una catedral de l’ofici- per apreciar-ho. Però de la mateixa manera que la professió que homenatja viu moments difícils -patint econòmicament en l’era d’internet i sent atacada per proveïdors de fake news -, també els viu el museu.

El Newseum ha incrementat el seu dèficit any rere any des que va obrir la seva nova seu el 2008. Tot i que atreu un nombre respectable de visitants -aquest any es preveu que rebi 820.000 persones- que paguen una entrada força cara (24,95 dòlars els adults) en una ciutat plena de museus gratuïts, la institució no té prou diners per cobrir les factures.

Encara deu aproximadament 300 milions de dòlars pel seu nou edifici, i els interessos dels préstecs no han parat d’augmentar des de l’any passat. La seva captació de fons està sent lenta per a un museu amb un pressupost operatiu de 61milions de dòlars, una xifra que depèn d’una gran infusió de diners del Freedom Forum, la fundació que va crear el museu i que ha aportat més de 500 milions de dòlars en els últims 20 anys.

“Només tenen un donant i això és arriscat”, diu Susie Wilkening, una consultora independent de museus. “Què passa quan aquest donant tan significatiu decideix que això no és el que vol fer amb els seus diners?”, pregunta l’experta.

Noves vies de finançament

De fet, el Freedom Forum, que es dedica a la defensa de la Primera Esmena de la Constitució nord-americana i que també ha vist com la seva dotació es reduïa des de l’inici de la recessió, diu que no pot seguir donant suport al Newseum amb el mateix grau de compromís que tenia fins ara. El 2015, l’últim any del qual hi ha disponible una declaració financera, el Forum va aportar 21,4milions de dòlars, o el que és el mateix, més d’un terç del pressupost del museu. Els ingressos per venda d’entrades van ser de 7,5milions de dòlars. Tot i així, el dèficit del museu pujava més de 2 milions d’euros.

“No hem tingut èxit a l’hora de reduir aquest forat”, explica Jan Neuharth, directiu executiu del Forum. El museu acaba de començar una revisió en profunditat per redreçar el vaixell. “Totes les opcions estan damunt la taula -diuen els responsables del museu-, incloent-hi l’opció de vendre l’edifici que acull el Newseum”.

No ajuda que la nova seu del museu s’obrís just després de l’inici de la recessió. Les empreses periodístiques, que havien sigut donants generoses, van trobar-se amb els seus propis reptes financers. Els periodistes, que no tenen les butxaques tan plenes com altres professions, no eren una font de diners particularment abundant. A diferència d’altres museus, els membres de la junta del Newseum no van tenir l’obligació de fer una donació fins al 2015.

El 2015 el museu va recaptar 6,3milions de dòlars en donacions, el 10% del seu pressupost, una quantitat molt petita per a un museu d’aquestes dimensions. Això ha fet que el Freedom Forum se senti pressionat a compensar el dèficit. El 2007, la dotació del Freedom Forum era de poc més de 550 milions de dòlars. Dos anys després, en el primer any del Newseum funcionant en el nou edifici, es va reduir per sota dels 400 milions. Aquell mateix any va proporcionar 52,4milions de dòlars del pressupost de 92 milions del museu.

“Pocs dels grans museus tenen un únic donant o fundació que contribueixi en un cinc per cent del pressupost”, explica Susie Wilkening. Aquest pressupost s’ha anat aprimant significativament en els últims anys i s’han produït quatre rondes d’acomiadaments.

A més, el museu ha impulsat els seus ingressos mitjançant altres fonts, com el lloguer del museu com a espai d’esdeveniments per a conferències i casaments. Gràcies a aquesta via, l’any 2015 va obtenir 21,4 milions de dòlars, un augment considerable respecte als 12,2 milions del 2011.

Wayne Reynolds, un filantrop de Washington i exmembre de la junta del Newseum, assegura que no espera que una revisió en profunditat del model trobi una cura miraculosa. “Fa anys que saben que la institució és insostenible. Fer una revisió estratègica a hores d’ara és ridícul”, explica Reynolds, que va ser membre de la junta un any abans de renunciar al càrrec l’any 2015. Entre els motius que el van portar a prendre aquesta decisió cita la falta de voluntat dels responsables del museu de canviar de direcció.

Entre les seves objeccions hi havia el preu de l’entrada al museu. “Cobren 24 dòlars per persona per entrar en un lloc, quan tots els seus competidors del mall són gratuïts”, assegura.

Tot i que el Newseum apareix a la llista d’atraccions populars que ofereix TripAdvisor, l’assistència encara és escassa en comparació a altres museus més destacats de la zona, molts dels quals estan finançats pel govern federal.

Fins ara, la popularitat del museu sembla estar en alça. Però els ingressos, fins i tot als museus més populars, solen compensar només una fracció del pressupost operatiu d’una institució. Per tant, les solucions hauran de ser molt més àmplies, una qüestió en què els responsables del museu estan d’acord. “El nostre paper és ara més important que mai -explica Neuharth-. Necessitem tenir un control sobre les finances per avançar i seguir defensant la llibertat d’expressió”.