l'estat contra barcelona

L’actitud de l’Estat Espanyol respecte de Barcelona és sempre la mateixa. Muden els homes que encarnen el Govern, muden els partidaris i les banderies, però l’hostilitat contra la gran capital catalana perdura sempre; una hostilitat pregona, sorda, enverinada, atenta a totes les ocasions i circumstàncies. En qualsevol altre país del món, l’Estat estaria joiós de la força d’expansió extraordinària d’una ciutat com Barcelona, i la cuidaria amb amor, amb predilecció, amb zel incansable, traient els lligams que l’entrebanquen, apartant els obstacles del seu camí, ajudant-la amb totes les seves forces a fer-se gran i rica i culta. És així com l’imperi germànic ha afavorit el meravellós expandiment de la ciutat d’Hamburg, sense recordar-se per res de si era hannoveriana; és així com Itàlia treballa amb tant delit com intel·ligència a fer créixer Gènova, a tornar-la a ensenyorir del Mediterrani. Aquests països com tots els que porten dignament el nom de civilitzats, saben veure la importància de les grans ciutats en el progrés de tota la nació, i amb tot el seu poder les auxilien. [...] La ciutat, la gran ciutat, sobretot, la veritable capital, és l’organisme refinat, complex, grandiós que fa aquesta feina transcendental; és el motor de tota la vida del país, la immensa roda mestra de la nacionalitat. Com més gran i perfecta, més aprofita les reserves col·lectives, més moviment, més impuls comunica a tota la màquina nacional. [...] Això que ha informat i informa la política de tots els grans estats civilitzats, per a Espanya és lletra morta. L’atavisme d’adular persisteix sota la crosta llatina, i per això els seus homes, davant del fet eloqüent de la nostra Barcelona, passen sense commoure’s, sense rebre’n el cop, sense sentir-ne la transcendència actual i futura; al contrari, es lliuren a tota mena de recels i s’afanyen a entrebancar-la. [...] Si no ens destorbessin, rai! prou ens en passaríem de la protecció de l’Estat que ens deixés viure a la moderna, fent-nos-ho nosaltres i pagant-nos-ho nosaltres, i no voldríem res més. Que en altres països l’Estat paga paternalment ports francs, nosaltres només demanem que ens el deixin fer, que ja el pagarem nosaltres. [...] Barcelona no és una ciutat solament mercantil com Hamburg, ni solament industrial com Manchester, ni solament literària com Goettingen, ni solament política com Madrid, ni un museu només com Florència; és la gran ciutat que abraça íntegrament tota la vida nacional, és la veritable capital. Ella resoldrà la qüestió catalana i salvarà Catalunya. Ella podria salvar aquest Estat decrèpit, renovar-lo i enfortir-lo.