indefensio

Els advocats dels membres del Govern empresonats van presentar ahir el recurs contra la decisió de la jutge Carmen Lamela de dictar presó incondicional per al vicepresident, Oriol Junqueras, i els consellers Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Carles Mundó, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Meritxell Borràs. Els escrits, segons expliquen fonts de la defensa a l’ARA, es basen en tres arguments: no hi ha fets delictius; l’Audiència Nacional no és competent per investigar els delictes de sedició i rebel·lió, i s’ha produït indefensió. També es dediquen a desmuntar els requisits que justifiquen la presó incondicional, argumentant que no hi ha risc de fuga per l’arrelament a Catalunya i que no hi ha el perill de destrucció de proves perquè cap conseller ostenta ja el càrrec. En el cas dels consellers del PDECat, l’advocat Jaume Alonso Cuevillas ha fet un recurs per a cadascun en què es relata la seva situació personal -si tenen fills o persones a càrrec- per provar que no hi ha risc que marxin fora. Andreu Van den Eynde, dels d’ERC, també acaba el recurs, al qual va tenir accés l’ARA, recordant que els seus clients seran candidats a les eleccions del 21-D i que estar empresonats “lesiona irremeiablement el seu dret a la participació política i el del conjunt de la ciutadania a la representació política”.

Però un dels punts més importants, de cara a la defensa dels consellers, és provar que s’ha produït indefensió i que, per tant, se’ls han vulnerat drets fonamentals. I encara més quan el jutge belga ha decidit deixar en llibertat condicional la resta de consellers i el president, Carles Puigdemont, a Brussel·les. És per això que els advocats remarquen als seus recursos el poc temps que van tenir per preparar-se la compareixença com a investigats -el primer conseller va rebre la citació dimarts a la nit per anar-hi dijous- i la manca d’accés a tota la documentació que té Lamela en la instrucció. Van den Eynde també li recrimina que comencés els interrogatoris abans que ell arribés a la sala, perquè era al Tribunal Suprem, on estaven citats també la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres sobiranistes de la mesa. En aquest cas, el tribunal sí que va suspendre les declaracions a demanda dels advocats fins al dia 9.

Els advocats -que pròximament ampliaran l’equip per afrontar la defensa de la causa- també afegeixen que els mateixos fets s’estan investigant en diversos tribunals i que això “perjudica els investigats” i impedeix la possibilitat d’una “defensa eficaç”. El mateix argument també els serveix per discutir la competència per investigar els consellers de l’Audiència Nacional. De fet, hi ha fins a quatre processos judicials oberts sobre l’1-O.

Els membres del Govern ja estan investigats per desobediència, prevaricació i malversació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC); l’instructor del jutjat número 13 de Barcelona també investiga la consulta i va ordenar la detenció de 14 persones el 20 de setembre en una macrooperació de la Guàrdia Civil; i el Tribunal Suprem també instrueix els membres sobiranistes de la mesa del Parlament pel seu paper en el Procés. Davant la multiplicitat d’investigacions judicials, els advocats asseguren que en cap cas té la facultat d’investigar per sedició i rebel·lió l’Audiència Nacional. En l’escrit de Van den Eynde es fa referència a una resolució del plenari de la mateixa Audiència de l’any 2008, en què s’argumentava que el tribunal no tenia competències per investigar aquests delictes. Potser per aquest motiu -afegeix l’advocat-, Lamela dedica fins a “cinc pàgines” de la seva interlocutòria a argumentar per què creu que té la facultat d’investigar la sedició -que també s’imputa a Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium)- i la rebel·lió.

Els advocats també expressen el desacord amb els sis milions de fiança que la jutge interposa als investigats per haver comès, suposadament, un delicte de malversació de fons públics amb l’organització de l’1-O. En l’escrit de Cuevillas, segons relaten fonts de la defensa, s’adjunta un informe de la interventora general de la Generalitat en què es constata que no s’ha gastat ni un cèntim del pressupost de processos electorals que s’havien de destinar per fer el referèndum. Per tant, considera que la magistrada dicta aquesta fiança sense tenir proves de si s’han destinat diners públics en la logística de l’1-O i encara menys quina quantitat.

Els principals arguments en contra de la presó preventiva

Indefensió

Els advocats consideren que el poc temps amb què es va citar els membres del Govern investigats i la manca d’accés a la documentació de què disposa la jutge Lamela de l’Audiència Nacional és una vulneració del dret a la defensa dels empresonats.

Risc de fuga

Un dels arguments que utilitza Lamela per dictar la presó incondicional és el risc de fuga. Els advocats rebaten aquest requisit per privar de llibertat els investigats en fase d’instrucció amb l’arrelament familiar dels consellers. Cuevillas, l’advocat dels del PDECat, relata amb molt de detall la situació personal dels empresonats.

Participació política

L’advocat dels consellers d’ERC creu que la presó incondicional és “desproporcionada” i recorda que els consellers seran candidats a les eleccions del 21-D. El recurs acaba: “El fet que es trobin en presó preventiva lesiona irremeiablement el seu dret a la participació política i el del conjunt de la ciutadania a la representació política”.

Incompetència

Els advocats, tal com ja van fer les defenses de Sànchez (ANC) i Cuixart (Òmnium), afirmen que l’Audiència Nacional no té competències per investigar delictes de sedició i rebel·lió. També al·leguen que hi ha fins a tres processos judicials més oberts sobre els mateixos fets.