El jutjat central d’instrucció número 3 de l’Audiència Nacional va comunicar ahir, a través del sistema informàtic Lexnet, amb data del 3 de novembre a les 14.30 hores, dues sol·licituds presentades pels lletrats dels exconsellers de la Generalitat en què demanaven, dimecres a la nit i dijous al matí, suspendre les declaracions previstes per al dia 2 per falta de temps per preparar-les.
La comunicació d’ahir dona compte d’una providència, amb data del 2 de novembre, el mateix dia de la declaració, de la magistrada Carmen Lamela, en la qual donava “trasllat al ministeri fiscal perquè emetés informe”. Els fiscals Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira no van informar de la posició de la fiscalia sobre aquesta sol·licitud.
No obstant això, en una reunió prèvia entre Carballo i Rubira, de l’Audiència Nacional, i els fiscals de sala del Suprem, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena, que havien d’acudir dijous a la declaració dels membres de la mesa del Parlament al Tribunal Suprem, segons va informar l’ARA, es va acordar acceptar, en cas de plantejar-se, la sol·licitud d’ajornament. Al Tribunal Suprem, el magistrat instructor, Pablo Llarena, va començar la sessió de declaracions dels sis aforats amb la sol·licitud, rebuda via telemàtica, de suspensió.
El magistrat Llanera, en explicar la citació als sis membres de la mesa a través dels Mossos dimecres a les 10.15 hores, va deixar anar aquesta frase:
-“Ha sigut per l’especial situació d’altres persones”.
Els lletrats presents a la sala van interpretar que Llanera es referia al fet que l’expresident Carles Puigdemont i diversos exconsellers eren a Bèlgica. En altres termes: la citació el mateix dia 2 de novembre era una resposta a la sortida de Puigdemont i al seu anunci que no es presentaria a prestar declaració.
Llanera, després d’escoltar els lletrats que demanaven la suspensió per preparar amb més temps l’estratègia de defensa i sentir que la fiscal Consuelo Madrigal no s’oposava a l’ajornament, els va citar per dijous que ve. Però a l’Audiència Nacional, la magistrada Lamela, sabent què passava al Suprem, va seguir una altra línia d’acció.
En el text de presó puntualitza que no havia tingut coneixement de l’escrit de sol·licitud d’ajornament fins després de les declaracions i que “en tot cas, cap de les parts, en el moment en què les declaracions han tingut lloc, han sol·licitat la suspensió”. I justificava que la declaració era un mer tràmit: calia donar una resposta atesa la situació especial creada per la presència de Puigdemont i diversos exconsellers a Bèlgica.
És una ironia que la mateixa magistrada, mentre escrivia l’ordre de detenció sense fiança de vuit exconsellers, dictava la providència per proveir la sol·licitud de suspensió de les declaracions, ja fetes durant aquell matí, en la qual es demanava informe a la fiscalia. Una font va assenyalar a l’ARA: “La magistrada assegura que no coneixia la sol·licitud de suspensió. Però crec que fins i tot en cas de saber-ho, l’hauria denegat”. Els fiscals de l’Audiència Nacional, a diferència dels seus col·legues del Suprem, van callar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada