el Rafel

L'avi esta avui profundament trist. Com l'avi Joan, una prostata descoberta tard s'ha emportat un gran amic, el Rafel Vilella Llort. Lluny queden aquelles sortides a discoteques del barri, les excursions a Aiguafreda, composant cançons com "que trist, abandonar la nostre tenda, quan la pluja cau...", beure ginebra com si fos aigua, les festes, les xerrades a peu d'escala, els concerts primer amb els Escorpiones rojos i despres amb R. V. i els Rumors, rellegir i escoltar amb el Pitu les seves lletres i cançons despres gravades amb Belter i que un dia et deixare sentir com la de la noia que abandona el poble en el silenci de l'estacio, l'amistat amb la seva dona la Rosa Maria, ferro colat, les anades a Andorra a escoltar jazz(Joshua Reitman) i veure creixer els seus fills, l'Oriol, la Gloria i el Bernat, pels quals estava boig. Com pel Barça. Sempre m'havia criticat i amb cuanta rao, la meva filiacio al PSC. I el partit contra la seleccio de hoquei d'Andorra (9-2), que nomes van marcar quan ell va canviar de bandol com a porter. Ens haviem vist mes darrerament sempre poc. I discutin com sempre al voltant de la malaltia. I d'aquella Semana santa al camping, amb el Kiko, el Torres, el Massana i el Gango, composan "rebentin canons plens de serraduras"... Fa poques setmanes intentavem refer la canço dels Rollings, "Sota el taulat", que versionavem en catala als focs de camp i em volia ensenyar a afinar la guitarra amb l'ordinador. Avui tinc que pujar a Andorra i no tinc forces. No vull que l'esclafor del foc em sequi les llagrimes...