la figuera

Ahir passejant amb la Rosa i l'Ares cap el castell de Granera del sigle XII, varem veure unes figueres que creixient en estat salvatge, lliures i enormes i que donaven figues negres. En un angle del jardi, l'avi en te una de força gran que anem podan de vegades, tot i que perden el seu aire natural. Fa unes figues verdes i molt dolçes de les anomenaddeds coll de dama, perque el tronquet que l'uneix amb la branca es blanc i delicat com un tronc de bolet. Son unes figues que mai ens acabem de menjar del tot, en competencia directa amb el ocells que moltes vegades arriben abans. Ara te 19 anys, que son els anys que va fe el Kevin ahir i la varem plantar quan va neixer, com tots els altres fruiters. Si deixes creixer el fruiters lliurament, a banda de que et dificultes la recollida del fruit, pero ells mantenen millor l'equillibri entre les fulles, la part visible i les arrels. Diuen que si les regues menys, fan menys fruit, pero tambe te mes gust, en perds menys si es per consum particular perque en cauen menys a terra i no embruten tant. Espero que tu com els arbres fruiters, tambe pugis creixer lliurament i aixi mantindras l'equilibri natural entre la teva bellesa i les teves arrels, que les tens i poc a poc les aniras coneixent i estimant.