els cognoms

No se si mai sabrem d'on ve Salvany. Pero devant la proliferacio de cognoms, hom busca la seva personalitzacio. Ho dic arran d'unes esqueles que surten avui als diaris. Un senyor que es deia Puig, de poble, li posaven el Josep de l'estanc. O sia el distingien per la feina. Als pobles es fa molt. El Joan de la Rosseta, el de can ferrer, el xino, etc. Un altre mes colpidor i proper ha estat el linguista Joan Sola. Aquest era prou conegut a nivells cientifics i universitaris. Com tot l'he descobert tard i va ser a traves del seu llibre, Plantem cara, que era com tota la seva tasca per defensar l'us del catala. Impressionant el seu ultim article a l'Avui, Moltes gracies i adeu siau, que era una mena de comiat d'aquest món que tan havia estimat. Va ser aleshores quan vaig saber pel Blai, que era el pare d'una amiga seva de petit, la Laura, que venia força per casa. L'altre mite desaparegut ha estat el Marcelino Camacho, mite del sindicalisme, lider de CCOO, i empresonat en el judici multitudinari dels 1000. Sempre anave amb un jersey de coll alt amb coll girat, i tan es aixi que al jersei s'el va coneixer com Marcelino. Les demes coses que pasen son pitjors i molt pesades. Sort que com diu Marc Marquez, catala apunt de ser campio del mon de 125cc, que no necessita psicoleg per es de poble.