Em diu el pare, per cert va ser el teu sant aquest dia?, que t'agrada molt l'advocat. Em sembla que en una de les darreres fotos en tens un bon plat i també en d'altres et menges dues bones peces de blat de moro. Nosaltres dissabte varem anar a un aplec, Es una reunió de orquestra i dansaires per ballar sardanes. Dansa catalana de els es fan i desfan que ja te'n he parlat.L'avi no n'ha sapigut mai de puntejar encara que en alguna ocasió he destroçat el ball com a les alzines d'Aiguafreda.Dues coses em van sorprendre davant d'un granissat de cafè a la plaça. Una que com els sanfermines, comencessin amb petards l'acte, espantant com no et pots imaginar a l'Ares que ens havia acompanyat i que no va parar de tremolar. L'altre va ser veure ballar a la Rosa que encara no ho havia vist mai.En la seva posició, aixecant els braços quan tocava i integrant se en la rotllana de persones una mica mes grans, em va omplir el cor de joia i catalanitat. Molts records de les bessones Neus i Carla, que tambe feien un cercla mes o menys perfecte amb els seus pares. Hi havia a mes autèntics professionals que es posaven les espardenyes reglamentaries i tot.
dilluns, 25 de juliol del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada