Espinas

Josep Mara Espinàs es ara mateix el dega dels articulistes al diari. Ho fa encara a maquina i mai ha de fer cap correcció.Ara mateix li costa trobar cintes de tinta.No vol que l'aplaudeixin al seu taüt i li agrada definir se com li deien a la mili, ese de gafas. Recomana a la Mery com a traductora i l'avi nomes el coneix d'un dia en una presentació dels seus 80 llibres en 84 anys, molts d'ells de viatges a peu, que va començar amb el Camilo Jose Cela i que ara no esta segur de repetir aquest estiu. Ara mateix en te pensat un, Contrabiografia, on explicara tot el que no ha fet.I en surt un, Entre els lectors i jo, recull de cartes que ha creuat amb ell. El que mes li agrada es anar a dormir tard, llevar se i dinar pel que representa. Un sopar d'amics que te a la setmana, sempre l'acaben a la mateixa hora puntualment.Diu que ha viscut sense pensar en ell, amb ironia anglesa.Creu que observant i comparant neix la creativitat. Els elogis son bons en petites dosis i s'ha de ser immodestament discret. Diu que la saviesa es no voler el que no necessites.Tampoc s'ha canviat de casa mai perquè a ell li agrada viure, no residir. Si que ha canviat però el sofà que s`havia ensorrat.Quan escriu, respira i fuma en pipa, es feliç i no para.Te una filla de 52 anys, síndrome de Down, que no el preocupa per que ja te on anar. I ell la porta en cotxe. I ella l'adverteix de que s'equivoqui de camí.Un dia t'explicare l'observacio magnifica que va fer dels veïns de l'escala, un dia de Nadal que es va espatllar l'ascensor.