dijous, 14 de juliol del 2011

Cantant

La vaig veure per primera vegada a las Havaneres de l'any passat a Calella de Palafrugell, cantan amb el seu pare, enguany desaparegut.Ahir quan en vas cantar "sabater, sabater, les sabates, les sabates..." 'en vas fer en recordar. Es la Silvia Perez Cruz, que ara mateix dissolt el seu grup Las Migas per fer carrera en solitari. Diuen els que l'han sentit parlar que es tímida i nena, i que es una sort que ningú li hagi fet mal, perquè això es transmet a la veu. Amb 28 anys i una petita de 4, fusiona jazz, flamenc, Català i andalús, ha fet molts anys d'estudis i bons mestres on ha cogut el talent. I te l'impuls de la nena que cantava a les tavernes i anava a Cuba amb el pare per no perdr'el. Te un empordanès sensual, diuen que parla com una gasela quan veu aigua i per tant es igual si el parla correctament.Sembla tan vulnerable que no es mereix que li passi res dolent.Serà important la seva obra per connectar nos amb la màgia de la musica. El seu instrument ames de lo dit es els llavis i la llengua, que ens interpreta la partitura composta fins a torbar nos la intimitat. Aquest dissabte va pujar a 'escenari de la platja, per recordar i homenatjar al seu pare. Peus descalços, els rics plorant, i nosaltres tornant a ser dignes de viure. La pell, de gallina..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada