l'hort

Avui la Gianna ha guanyat un premi de gastronomia. M'ha explicat la Mery que amb els seus 6 anys ha recuperat una mena de postres antigues italianes, escribint ne ella i tot la recepta.L'altre noticia es que 'ha mort prematurament (55)un company i cap que vaig tenir al Diari Barcelona, alla pels anys 90, excelent mestre i millor persona, Miquel Pairoli. Voldria deixar constancia al blog d'algunes de les paraules del seu darrer article al Punt(29/5/11). Demanave sentit critit enver el poder, reflexio com a compromis amb el lector i memoria per lligar caps entre passat i present, la millor manera d'entendre que es el que va succeïnt.Encara que son temps dificils per aquestes tres variables, segueixen sient les besties negres per els poders que ara ens governen. I que ens volen docils, emotius i oblidadissos.Recordant els seus bons consells a la redaccio, sempre amb saviessa i concisio m'ha impressioant el que narra una amiga que el va visitar els ultims dies. El Miquel tenia un hort uqe s'el estimava molt i el cuidava millor. Quan ja no el va poder conrrerar el va fer llaurar per deixarlo erm o preparat per algu altre que el volgues germinar. Segur que era alguna cosa conscient i per recordar.