Mario

En Mario ha estat un home bo que ens ha donat molt temps de vida en totes les hores viscudes amb ell. Aixo que val tant li ha dit prou i no hi ha pogut lluitar amb exit i ara ens arriben uns moments tristos que no esborraran els bons passats. No se si va arribar a veure la manifestacio del 9J. Pero l'hagues viscut amb la intensitat i passio que li donava una historia personal i politica perfectament construida.Els seus records, les seves intervencions a les reunions eren testaments de veritats. Un regal que donava a tothom que el volgues. Sempre el veure compran el pa al forn, frissan pel xuxo, passejant amb calma, sota el sol i aixi el recordarem, donant nom a les cosas, estimulant nos amb les seves frases plenes de colors que t'acompanyaven fins a casa.Paraules feixugues que no descriuen en absolut la seva llibertat d'esperit.Llarga i dolorosa malaltia que ha patit amb la serenitat amb que ens rebia al jardi per tractar de apaivagar les aigues tortes del PSC del poble, quan la gent gran ja ni respectava a la gent gran.Reflexions que recull ara la Marga que son l'empremta de la seva naturalesa. Home de dialeg que s'emporta tot un mon d'histories d'un estimat caporal de la Guardia Urbana de Barcelona. Amb la sempre poca companyia en aquests darrers mesos, ens ha transmes la seva calma profunda, la seva critica de qualitat i l'exigencia de la llibertat politica. Madur com la fruita a l'estiu, vivia i vivia Bigues, fi i sense soroll. Guardava encara els vells plafons on es penjaven amb una cola que ho arrugava tot, les cares dels candidats.Tenia a la fi la vocacio de la independencia..Que no em pregunti ningu ara, "Qui era el "Mario?".