poble

Veuràs que d'aqui pocs anys, alguns companys de classe per les vacances et diran que se'n van al poble a passar l'estiu. I ho diran amb il.lusio i tornaran amb noves vivències, els amics de sempre i les arrels mes fondes encara. Es tornar sempre d'alguna manera el poble on van néixer els pares. Pel Pau podria ser Aiguafreda.L'avi era de Sarria, que ara es barri de BCN.De petit, assentat a la cuina amb l'avia Montse i una tapadora a d'olla per volant, feia el camí, en taxi, que ara seria en contradirecccio, de Encarnació, Príncep D'Asturies, Via Augusta, Angli amunt, plaça Borràs i Sant Pere Claver fins arribar a casa els avis i passar hi tot el cap de setmana o tot l'esitu. Allà jugàvem amb la bici, els gossos, els boscos, la piscina, l'hort, llegíem i escoltàvem histories dels grans així com també celebrar les tradicions en la manera mes digne i senzilla possible. La versió urbanita dels nascuts a la ciutat es escapar se els caps de setmana a pobles que puguin admirar i fer seus durant unes hores.I carregues les piles per una temporada, recordant els seus silencis,  organitzacio ramadera, bestioles, àpats tradicionals, montanyes o llargues platges. Per tu i l'Annia, nenes de ciutat, encara que molt maca, també m'agradaria que diguéssiu alguna vegada, "anem al poble, Bigues i Riells del Fai"