No se quin promig de dones víctimes de la violència de genere teniu al teu país canadenc. Aquí des de el 2009, sortim a 10 morts per any. Aquest 2012, amb deu dies ja ne portem 4. Diuen que si la crisi, els fills, que moltes vegades també pateixen, que si les vacances de Nadal.El cert es que es esferidor, una lacra per la societat i una misèria de la violència masclista. Estic escrivint això i un home acaba de matar en un bar al pare i al noi que havia començat a sortir amb la seva ex.Una cosa pero es molt important. Un gran percentatge de víctimes no havien denunciat previament a l'agresor. Alló que diuen els veïns desprès. "Peró si se'ls veia tan be....".No s'ha d'esperar que el drama empitjori. Quan una persona pateix excessiu control, aïllament de l'entorn, algun tipus d'amenaces,.i ja no diguem cops, pallisses o violacions. S'ha de denunciar. Així s'activen els mecanismes cada vegada mes complexos i nombrosos d'assistencia policial o social. Nomes a aleshores poden actuar. Es el primer par. Perdre la por, ja se que es difícil i demanar ajut sense vergonya ni culpabiltats.Hi ha un telefon gratuït, especialitzat, confidencial i en molts idiomes que funciona cada dia de l'any, si no es vol anar als Mossos o al 112. SI cal i ho sabem, hem de trucar nosaltres.Abans de que sigui tard.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada