paraigua

Fa dies que no plou. Encara que en te ganes. El pare m'ha enviat, com regal de reis, un munt de fotografies teves. on se't veu gran, contenta i espavilada. Fins i tot una embadalida mirant les tres bessones.Un altre molt maca amb els nens de la teva escola i professores i encara una de fantasma deixant enrrera un mon de desordre i diversió, joc en definitiva. Aquí el joc es diferent. Ahir , l'Atur Mas com li diuen ara, va tenir que sortir a defensar les delegacions catalanes a l'exterior, maldites ambaixades, per agrupar les amb les inútils "embajadas", o sia en baixada, o les seus de l'institut Cervantes que també, ooooole la seva feina.Tancada la de Buenos Aires, ara nomes en queden sis amb un cert pes polític, encara que fem veure que son de perfil econòmic, però han de ser pròpies i mai sotmeses a la a diplomàcia espanyola, la dreta de la qual hi te una especial dèria. Al president en el seu resum anyal, dues coses li van de cara.Les enquestes on segueix pujant i les mentides dels espanyols que desactiva en bona part les propostes de xai del PP català. Ara nomes ha d'evitar que venint època de sacrificis, el poble ja poc sofert l' identifiqui amb  que no tothom paga la factura de la crisi. Realitat que ja perceben amb les mesures que s'adopten al reino.