l'amic invisible

Hi ha el de Nadal, que se li fa un regal sorpresa, no sap qui li fa, normalment de poca vàlua monetària.Peró del que l'avi et vol parlar es de l'amic imaginari que molts nens s'inventen dels 3 als 7 anys, però que a l'avi, a Sarrià, em van fer companyia fins els 14. Sol passar quan jugues moltes estones sol i et creàs companys imaginaris. Son indis que t'ataquen, vaquers amb qui condueixes remats, cavallers per deslliurar la princesa lligada a un arbre, soldats amb qui transporteu or, infermeres que t'ajuden a operar o fins i tot un pilot de ciclistes amb qui puges una cursa.El meu cas no era per suplir cap pèrdua, ni l'arribada d'un germanet, però si un mon imaginari per suplir l'escadussera quantitat de jocs i joguines com teniu ara.Es quan construeixes una cabana al bosc i per tu es una nau espacial.El dia que els reis em van portar d'Andorra una metralladora d'astronauta, el mon del meu univers ja havia desaparegut.Si es veritat que els nens amb amics imaginaris son mes sensibles i creatius.Tenen una predisposicio natural a ser mes artistes i poc maldestres i quasi mai presenten conductes violentes.El que no pot fer l'amic imaginari es no deixar te fer els deures, ni les eines de casa. Difícilment el fregara els plats o et baixara les deixalles.Els amics pares t'han de saber escoltar.