Una vegada, un imbecil de delegat general em va dir que com no se quina dona, a mes de ser honrat s'ho ha de semblar.Ho deia perquè a me de la feina ben feta, resultats, havia de somriure tot el dia com un anunci de pasta dents.Per ells la feina ben feta era endilgar lis als avis, un termini a un interès mes baix.I ja no et din pla de pensions que mai recuperaries o ho faries perdent la mitat que pagues a hisenda.Ara l toca semblar ho a la monarquia española.Transparencia, control public, i fiscalitzacio democràtica com institució. A totes les famílies sempre hi ha un cunyat que se surt de la via. Que enganya abans de separar se de la família. Que sense soroll però amb escàndol, s'aprofita de les posicions privilegiades d'algun membre en l'status que sigui.S'utillitza la influencia sempre sotmesa a la llei del silenci sobre tot per part d'algun còmplice de la família. Peró la impunitat no existeix i sempre, per molt que semblis honrat, se't acaba enxampant.Els que et demanen que ho semblis,coneixen perfectament els sistemes per no ser honrat, cosa que segurament tu no i menys en formes sofisticades.Qui es dons que te un comportament poc exemplar?El que nomes treballa i no sembla? O el que t'insulta demanant que somriguis per enriquir el seu poder de fang?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada