L'Ignasi Aragay, cosí del pare i subdirector de l'Ara, va anar fa uns dies a visitar a un dels filosofs mes importants que queden encara a Catalunya. Va anar al pis de l'Eixample de Xavier Rubert de Ventos, conseller de Maragall. Va veure un munt de papers. desenes de puntes de cigarret, caixes de medicament i pastilles, i un desordre de llaunes de cola, mig plenes i mig buides escampades arreu.El seu parlar sinuós i especulatiu, esta fet d'un verí dolç que sedueix. No es correspon a la seva figura petita, sensible que li va recordar a l'Ignasi, els texts que ha rellegit aquests dies d'aniversari de la seva mort(25) del poeta de Sarrià JV Foix. Era poeta i tenia una pasteleria on,quan era festa grossa, els meus avis i anaven a comprar les postres. Això no era cada diumenge com et pots imaginar.Hi ha pensat perquè creu que als dos els uneix un catalanisme culte i hedonista, una revolució de salo de idees mes que d'accio. la seva catalanitat es mes estètica, de sensibilitat a flor de pell, de intel.lecte, que no d'atzar com va expressar el poeta:" No pas l¡atzar ni tampoc la impostura/han fet del meu país la dolça terra/on visc i penso morir. Ni el fust ni el ferro/no fan captiu a qui es don' l'aventura."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada