Es el pa que si dona. Els Oscars els hi han barrat el pas i ha quedat fora de les 9, despres 5 ,finalistes de parla no anglesa. Segur que hi han 5 mes fluixes que la peli catalana de Agusti Villaronga, que gracies al Pa... l'ha descobert el gran public. Tambe ens ha descobert dues novel.lles, l'homonima i Retrat d'un assessi d'ocells del Teixidor i reconeguda per la critica ha conquerit quasi un milio d'espectadors.Ha demostrat que tenim una industria catalana potent, molt de temps es parlara del carro estimbat pel penyasegat, i que podem realitzar pel.licules molt bones i amb contingut, social i historic, pero tambe somnis com els de hollywood, sense necessitar tants guionistes.Esforç. voluntat i feina ben feta es el que no han sabut veure els amos del monopoli cinematografic.Us emplaço a veure la iraniana si es classifica finalment i veureu quuin pal, encara que logicament tambe venen la seva problematica.Molts espanyols s'alegren del relatiu fracas, doncs no poden soportar que algu que no sigui ells representi Espanya, menys la roja.I possiblemnt alguns catalans que no volien representar l'estat que ens oprimeix.Ves a saber com haura anat. Pero com que brams d'ase no arriben al cel, quedem nos engrandin la pel.licula a les xarxes, un cop treta la bena dels ulls.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada