el metode espanya

El president espanyol, Mariano Rajoy, va sortir ahir a avançar les línies generals dels pressupostos de l’Estat per al 2016 i a fer balanç de l’acció de govern i la situació del país abans de marxar de vacances. Relaxat, amb el missatge ben après, Rajoy va fer pivotar el seu discurs optimista sobre la recuperació econòmica, per a la qual només veu tres amenaces. La primera, el repte independentista català. La segona, el perill que una alternativa política al PP acabi desfent la feina feta (sense mi, el caos). I la tercera, la situació grega, que tot i que al seu parer està ben encaminada, encara presenta incògnites. Rajoy es va presentar precisament com a garantia d’estabilitat davant la temptació d’una deriva a la grega, la temptació d’una alternativa ideològica i, sobretot, la temptació independentista catalana. L’Espanya de Rajoy, doncs, es veu a si mateixa com un país fiable per a l’Europa de Merkel que s’esforça disciplinadament per sortir de la crisi, i com “la nació més vella d’Europa”, constitucionalment i metafísicament indivisible.

A l’Espanya de Rajoy la pobresa i exclusió només són un problema en curs de solució, la corrupció és una nosa del passat de la qual val més no parlar i el clam democràtic català per decidir el seu futur polític és senzillament “il·legal”, “absurd”, “un disbarat” i “una amenaça” per a la recuperació econòmica. En definitiva, és impensable i impossible: “No hi haurà independència de Catalunya de cap de les maneres”. I, per tant, no hi haurà diàleg amb el president Mas ni amb cap representant electe dels catalans que vulgui donar sortida a la voluntat àmpliament majoritària de votar. Una vegada més, Rajoy va tancar portes. Cap autocrítica per com ha afrontat la qüestió. Cap oferta alternativa. Cap tercera via. Va descartar una reforma constitucional, va allunyar un nou sistema de finançament, va fer l’orni sobre més inversions. Per a ell, ni el 9-N va ser un referèndum ni el 27-S seran unes plebiscitàries. L’única oferta de Rajoy als catalans té regust d’amenaça: si seguiu sent espanyols podreu seguir sent europeus (i si no...). Rajoy busca el xoc. I el pitjor és que ni tan sols sembla estratègia. És així.