la mirada del silenci

Avui necessito escriuret a tu. Estem preparant amb el pare la seva estancia de pocs dies entre nosaltres aquest setembre i en la que coneixerem a la Jaqueline. Feia un dia rúfol que en diem, amb clarianes. Segurament al mati hem vist el mateix. El gran pi del Jardí o de l 'escola, el camps acabats de adobar o a punt d'esclatar de fruits i verdures. Les nostres teules mediterraneas i els teus taulats mes preparats per el fred, un paisatge costaner i un de mes rocós, a on ens porta una bonica carretera que acaba en un somni.Tot es tan bell i bucòlic que sembla un conte de fades de la teva"gelocatil". Peró de sobte ha arribat el moment de creuar la porta de la tristessa, la incomprensio, la duresa i la infamia convertides en dolor i patiment. Dintre de pocs dies faràs 6 anys i 6  que no t'he vist, o sia mai. Jo se que la benvinguda a la Jaqueline serà un assaig general per el  teu quan arribi i esperem que encara no siguem un museu. Hom es farà càrrec de la situacio, del horror del que ens esta passant i que hem après a caminar entre el dolor mirant una foto de tan en tant i obviant les dades que van passant a favor nostre tanmateix. Ens embolquem en banys de mentida,engany i oblit, però hi ha qui no pot. L'avi sempre que parla de tu, se'l i enua la veu i amb qui parlo em diu: ho portes malament això de la Júlia.. a lo millor el 27S,  tot un poble passa a  la llibertat i una nena petita de l'altre banda del mon no podrà mes que mirar se en un escaparat, xutar una pedra del terra i tornar a recordar que el que li passa no es culpa seva, que se'n sortira d'aquest esclavatge de tortura i que ara li toca patir com altres molts nens i nenes malmesos al mon. Tot ha vingut perquè el pare m'ha colat dues fotos teves que he impres ràpidament. Dos dies diferents regant les plantes en una i amb un grup de nens amb el  teu mig somriure. Cap pantalla panoràmica, cap concert, cap gos amic, cap paraula empalagosa, cap veu sensata, pot dissimular el teu somriure trencat, la teva expressió tristoia i esperançada a la vegada, la teva boca tancada, brollant per sortir les cridòries que demanin que s'acabi el que algu esta fent amb tu. Un silenci com imatge d'una buidor inútil, una corona plena d'absencies i uns ulls que tambe closos amaguen el seus sentiments. Posaré aquestes fotos al costat de les altres i construirem amb elles aquesta historia que mai ningu podia haver imaginat. Nomes et demano que resisteixis, que t'agafis a l'amor que et tenim i que sempre tindras, i que d'alguna manera ja coneixes. Mantente d'empeus enfront d'aquest vent, ara contrari, pero que tambe fa onejar la senyera blanca que diu que aviat ens retrovarem. Deixem que pasi aquesta porqueria imposada. M'agraden molt les teves camisetes de la Hello Kitty, blaves i vermelles. I entenc que ni tu ni jo esborrem el rastre de tristessa de la cara, perquè es la nostra manera de demostrar que no estem d'acord amb la injusticia que hem de viure cada dia. Encara que tu i la regadora sigueu petites, veuras com la terra humida de tendressa, us veura creixer a tu i les plantes que tan be, cuides.Avui s'ha mort la lluna ,la nostre gallina blanca que no veuras. mai. I si ara miresis els cel veuries com plora estels de sant llorenç. Un altre peto i bona nit.(L'Ares et llepa, avui que ha anat a la pelu i esta guapissim)