Tot i comptar amb un aforament per a 25.000 persones, el promotor Pino Sagliocco es va donar per satisfet amb la presència de més de 15.000 persones a la primera jornada d’aquest nou festival, ubicat a la platja del Fòrum, a Sant Adrià de Besòs. S’ha de reconèixer que l’organització va ser notable: no hi va haver les temudes cues, gràcies al ja habitual sistema de pagament Cashless (que també van fer servir festivals recents com el Sónar o el Cruïlla). Només la zona de sanitaris femenins es va quedar curta. Per acabar-ho d’arrodonir, el temps va respectar els assistents, malgrat que uns núvols amenaçadors es van deixar veure des de primera hora de la tarda.
La ingrata tasca d’iniciar les actuacions, amb poc més d’un centenar de persones, va anar a càrrec del trio californià Osceola Brothers, que van interpretar un efectiu stoner blues, i van tancar la seva breu actuació amb una lluïda versió del Voodoo child de Jimi Hendrix. Sense gaire pena ni glòria van passar els londinencs The Carnabys, que van oferir el discret britpopdel seu debut No money on the moon. El tema més reeixit va ser la versió del rocker Hate to say I told you so dels suecs The Hives. Bastant millor van estar els madrilenys Vetusta Morla, que van pronunciar unes paraules en català. Van presentar el seu últim àlbum, La deriva, mitjançant unes elegants projeccions.
Però la gran estrella de la nit va ser el novaiorquès Lenny Kravitz, que es va presentar amb una big band formada per tres coristes (que alhora feien de percussionistes i ballarines) i per una magnífica secció de vent de tres persones, a part dels seus músics habituals, com el guitarrista Craig Ross. En comptes de presentar el seu nou àlbum, Strut, del qual només va interpretar un únic tema, l’inicial Frankenstein, Kravitz es va centrar en els seus hits. No van faltar himnes rockers com American woman (versió del grup canadenc The Guess Who) oAlways on the run, aquest en una versió tan extensa que va arribar gairebé als 15 minuts, amb solos de saxofon, guitarra, trompeta, piano i bateria... Una jam eterna servida amb un so impecable. Com tampoc va faltar el seu clàssi c Let love rule, aquest també allargat com és habitual en un karaoke massiu, i on Kravitz va rebre un bany de masses quan es va passejar per entremig de les tanques de seguretat que separaven el públic al tram central. Als seus 50 anys, continua sobrat de carisma, i va provocar un nou deliri amb els dos temes amb què va acabar el seu brillant xou: Fly away i Are you gonna go my way. Una actuació breu (70 minuts i 9 temes) però contundent.
Per la seva banda, les altres estrelles de la nit, el quartet de Nashville Kings of Leon, no van lluir tant com s’esperava. Al vocalista Caleb Followill se’l va veure amb aspecte cansat i poc comunicatiu. El grup va oferir una primera part força plana i amb el pilot automàtic, acompanyada d’unes vistoses projeccions amb motius geomètrics, i es va reservar els seus grans èxits per al final: unes molt corejades Use somebody i Sex on fire. Fins i tot va caure una fina pluja, molt refrescant, que va afegir un efecte òptic molt estètic a l’èpica dels temes. Van tancar la nit la DJ sud-africana Madds, que va punxar una versió discotequera del mateix Sex on fire, i el DJ suec Steve Angello, que va atreure els valents que es van quedar en un recinte banyat pels llamps del cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada