els set cartells

Cap de les paperetes que s’apilaran als col·legis electorals el 27-S s’assemblarà a les que es van imprimir per als comicis del 2012. Ni un sol cap de cartell repeteix, el món civil se situa a la primera línia, dues grans confluències opten a les primeres places, la formació que ha guanyat totes les eleccions catalanes des del 1980 -CiU- ja no existeix i els dos grans partits a l’Estat suaran de valent per no acabar desbordats per forces emergents a dreta i esquerra. El sotrac del procés sobiranista, sumat al reflux de la crisi i a l’erosió dels partits clàssics esquitxats per la corrupció, porta camí de revolucionar el taulell polític català i inaugurar un nou cicle encara imprevisible.

Ningú sap quin impacte tindrà una reordenació accelerada del mapa polític massa recent per ser mesurada amb dades demoscòpiques fiables. La insistència d’Artur Mas a bastir una candidatura transversal del sobiranisme, per envernissar la cita del 27-S amb una pàtina plebiscitària, ha cristal·litzat en Junts pel Sí, la llista que encapçala Raül Romeva. CDC i ERC cedeixen protagonisme per projectar un missatge: políticament, les del 27-S no seran unes eleccions ordinàries.

Núria Bosch, economista i presidenta del Consell Assessor per a la Transició Nacional, creu que el punt fort és haver “aixecat els ànims” del sobiranisme en trobar una fórmula unitària “quan tothom pensava que això era impossible”. El periodista José Antonio Zarzalejos hi troba un defecte: “És insòlit que els que volen governar, Mas i Oriol Junqueras, es camuflin. Això genera confusió”. Junts pel Sí competirà pel vot independentista amb la CUP, que es presenta amb Antonio Baños.

El fenomen Podem ha desencadenat l’altre gran cop d’efecte. ICV-EUiA ha convençut els de Pablo Iglesias per anar plegats a Catalunya Sí que es Pot. Hi ha ajudat l’èxit de Barcelona en Comú. El filòsof Josep Ramoneda, però, alerta d’una feblesa: “Buscaven un perfil com el d’Ada Colau, però no se’n troben cada dia”. Lluís Rabell liderarà una confluència que confia a aprofitar l’auge de la nova esquerra per situar-se almenys com a segona força del Parlament.

Aterrit pels sondejos a Catalunya, Mariano Rajoy ha fulminat Alícia Sánchez-Camacho i ha situat el polèmic Xavier García Albiol com a número u. “El seu discurs populista de dretes pot resultar eficaç per mobilitzar una part del seu electorat que pensava quedar-se a casa, però pot perdre vots centristes cap a Ciutadans”, raona Zarzalejos. Els d’Albert Rivera també renoven llista: Inés Arrimadas en serà la cara visible. El PSC, atordit pel procés i la crisi de la política tradicional, s’encomana a Miquel Iceta per evitar la desfeta, mentre que Ramon Espadaler aspira a obtenir representació per a una Unió que volarà sola.

I després del 27-S, què? Junts pel Sí necessita una victòria sòlida -si és possible, per majoria absoluta- per forçar la desconnexió d’Espanya. CDC i ERC formarien coalició i Mas ha posat les bases per renovar cares. A les llistes hi van l’emergent Neus Munté -a qui segons fonts nacionalistes consultades per l’ARA ha promès que la mantindrà en el pròxim Govern- i els consellers Germà Gordó i Irene Rigau, que no repetiran a l’executiu. Mas ha descartat incloure-hi Andreu Mas-Colell, Boi Ruiz o Felip Puig, per petició pròpia o perquè el president no hi compta. Tampoc hi és Francesc Homs, que podria esdevenir l’home de Mas al Congrés. Sí que hi són Jordi Turull, Josep Rull, Lluís Corominas, el liberal Marc Guerrero i alcaldes com Carles Puigdemont. L’horitzó del congrés de refundació que CDC celebrarà possiblement el febrer o març del 2016 és cada cop més present.