Pedro

Tal com s’esperava, es confirma la notícia que Pedro Rodríguez fa les maletes i marxa del Barça. El seu destí són les illes Britàniques. Però no Manchester, com es preveia inicialment, sinó la capital, Londres. Després que el United tensés massa la corda amb les negociacions i no presentés una oferta que satisfés les exigències del conjunt blaugrana, el davanter es va cansar d’esperar i va acceptar la proposta del Chelsea, que a última hora va entrar a la lluita pel futbolista canari, que ahir mateix va viatjar a la capital anglesa per passar la revisió mèdica amb el club que dirigeix el magnat rus Roman Abramóvitx. Avui es farà oficial l’acord.

A l’esprint final, en l’última recta de la cursa, el Chelsea va presentar una oferta de 28 milions fixos més dos de variables, superior als 25+5 que, segons diverses fonts, havien ofert elsred devils en la reunió que van mantenir dilluns a Barcelona Ed Woodward -vicepresident executiu del conjunt de Manchester- i el club blaugrana. Aquesta trobada, celebrada abans del partit de tornada de la Supercopa d’Espanya, havia de ser la definitiva per tancar el traspàs del futbolista al United, però es va tancar amb un no rotund del Barça, que des del primer moment havia insistit que no volia vendre el jugador i que, si algun club hi estava interessat, havia de pagar la seva clàusula de 30 milions.

De totes maneres, i conscient que el jugador volia marxar, el Barça va acceptar asseure’s amb altres clubs per negociar el possible traspàs, sempre que el preu final fos de 30 milions, ja fos de manera directa o amb una quantitat fixa elevada més una de més petita en condició de variables assequibles. Aquesta ha sigut la proposta del Chelsea, vista amb bons ulls tant pel jugador com pel Barça. “Al final, els diners que s’ingressaran seran 30 milions o gairebé 30”, asseguren des del club.

A Manchester la sensació va ser de desconcert. Segons fonts angleses, el club tenia coll avall el fitxatge i va quedar sorprès per la decisió final de Pedro d’anar al Chelsea, cansat d’esperar que els red devils fessin l’oferta definitiva per ell. Al club hi va haver cert malestar als despatxos, per la sensació que s’havia fet el ridícul, encara que de portes enfora la versió que es va donar per justificar-se era que havien perdut l’interès pel futbolista canari.

Tot el contrari que el Chelsea, que es va afegir a la lluita per aconseguir els serveis del jugador blaugrana, ja que necessitava un reforç d’urgència per tapar el mal inici de temporada dels de José Mourinho, que tan sols han sumat un punt després dels dos primers partits de la Premier League. Des del barri de Londres s’indica que la proposta de fitxatge va arribar directament del propietari Abramóvitx. D’altres indiquen que l’entrenador es va posar en contacte amb Pedro a principis de setmana per persuadir-lo.

Amb Pedro Rodríguez se’n va el jugador especialista a marcar gols en les grans finals, com va passar a la Supercopa d’Europa del 2009 -l’any del sis de sis de Guardiola-, en què va anotar el gol de la victòria a la pròrroga, o la diana de la setmana passada a Tbilissi contra el Sevilla, també al temps extra, per fer entrar la cinquena Supercopa europea a les vitrines del museu. Entremig, el gol que va marcar a la final de la Champions de Wembley el 2011, i que va servir per inaugurar el marcador contra el Manchester United, el club que s’ha quedat amb un pam de nas per no haver pogut incorporar un futbolista que, només dos dies abans, semblava destinat a vestir la samarreta vermella del conjunt que entrena Louis van Gaal. En total, 321 partits, 99 gols i 22 títols amb el primer equip.

De fet, Pedro Rodríguez acabarà jugant a la ciutat on ja va estar a punt de traslladar-se la temporada passada, però a un club diferent. L’estiu del 2014 l’Arsenal es va interessar per aconseguir els seus serveis i va arribar a tenir les negociacions molt avançades, tant amb el futbolista com amb el Barça, però l’arribada de Luis Enrique a la banqueta va frenar la sortida del canari. Finalment, el xilè Alexis Sánchez, un davanter d’un perfil futbolístic similar, va deixar el Barça per anar al conjunt gunner.

La insistència de Pedro per abandonar el club va acabar fent que el Barça accedís a negociar una possible sortida del futbolista del planter, que havia renovat a principis de juny però amb una rebaixa substancial de la clàusula de rescissió, que passava dels 150 milions als 30. Un gest per afavorir una hipotètica sortida del davanter a finals d’aquesta temporada, i no pas al principi, com s’ha acabat produint finalment.

Amb l’arribada de Neymar i Suárez, a més de Messi, Pedro passava a ser el quart davanter de l’equip. L’any passat ja va tenir menys minuts dels habituals i el canari no es resignava a aquest rol de suplent de luxe, i menys en una temporada com aquesta, que s’acabarà amb l’Eurocopa, on aspira a tornar a entrar a la convocatòria de la selecció espanyola. La intenció del Barça, però, era que el jugador es quedés aquest curs per aprofitar qualsevol lesió o rotació del trio de davanters titulars per ocupar el seu lloc a l’onze. La sanció de la FIFA, que impedeix inscriure cap recanvi fins al mes de gener, i la dificultat de trobar un futbolista amb el perfil tècnic de Pedro, feien que l’entrenador Luis Enrique i el secretari tècnic Robert Fernández insistissin perquè continués. Tanmateix, la suplència a la final de la Supercopa d’Europa -en absència de Neymar, per galteres, el jugador escollit per l’entrenador va ser Rafinha- va ser la gota que va fer vessar el got. Prèviament, però, ja havia comunicat al Barça que la seva intenció era marxar aquest estiu.

Aquesta venda, sumada a la d’Adama Traoré, que va fitxar la setmana passada per l’Aston Villa anglès a canvi de 10 milions d’euros, implica que aquest curs el Barça haurà sumat 40 milions en concepte de traspassos per jugadors provinents del planter. Una quantitat que servirà per quadrar els números a finals de temporada.