enigmes d'escriptures

Entre el 1907 i el 1909 l’explorador rus Piotr Kozlov va descobrir les ruïnes de la ciutat de Khara-Khoto enterrades al desert del Gobi, entre Mongòlia i la Xina. La ciutat feia set mil anys que estava amagada sota la sorra, els saquejadors no hi havien accedit mai i conservava, entre altres coses, una biblioteca immensa amb milers de manuscrits d’escriptura tangut. Des de fa més d’un segle, els lingüistes de l’Institut de Manuscrits Orientals de Sant Petersburg intenten esbrinar els misteris dels símbols d’aquesta escriptura. “La cultura tangut era molt més complexa que la nostra, la seva escriptura tenia més de 6.000 figures, i només se n’han desxifrat 3.000”, explica Josep Lluís Alay, el primer director del Museu de Cultures del Món (ho va ser fins el 13 de juny). Un dels manuscrits tangut, L’oportuna perla al palmell. Glossari tangut-xinès, xinès-tangut, es podrà veure aEscriptures. Símbols, paraules, poders fins al 31 de gener. És la primera exposició temporal del Museu de Cultures del Món, que va obrir les portes al carrer Montcada el 7 de febrer.

“Moltes de les obres que es poden veure a l’exposició mai s’havien pogut veure enlloc”, assegura Alay. A través d’un conjunt de 43 peces, Escriptures. Símbols, paraules, podersexplica com l’escriptura, que va néixer per conservar i difondre la paraula, també és un símbol que revela diferències socials, culturals, identitats o aspiracions col·lectives. A través dels manuscrits, el Museu de Cultures del Món repassa 4.000 anys d’història. El relat comença amb els primers testimonis sumeris del 1973 aC. El comissari de l’exposició, Miguel Peyró, posa l’èmfasi en l’afany per destacar la personalitat de cada escriptura: “Defugim les teories evolucionistes que situen les escriptures en fila índia, de pitjor a millor, fins a l’eclosió de l’alfabet occidental; aquí defensem que cada escriptura ha sigut una fita”.

A l’exposició es demostra la teoria de Peyró, perquè hi ha molts més manuscrits asiàtics que occidentals. Un dels que es poden veure a l’exposició són les Ofrenes als déus Shu, cremant l’encens celestial,que prové de Lijiang, Yunnan (Xina). És escriptura naxi dongba del segle XIX: “El primer dibuix és un cap de gall, vol dir inici. Poca gent sap interpretar aquesta escriptura. La majoria dels que la saben llegir són xamans i el relat és mínim. Dóna pocs elements perquè els xamans que coneixen la història la puguin explicar a la seva manera”, explica Alay. Hi ha també un manuscrit de la religió bon: El libre de rNam par rgyal ba. Està escrit en el sistema abugida tibetà.

Un altre exemple asiàtic és Oceà de narracions, una de les úniques escriptures al món que encara s’escriuen en vertical. És una xilografia mongol del segle XVIII: “ Dalai vol dir oceà en mongol. És una metàfora sobre la saviesa infinita”, destaca Alay. Hi ha també un llibre d’endevinació pustaha, que es va localitzar al llac Toba, al nord de Sumatra, escrit en escriptura batak sobre una escorça. Hi ha manuscrits estèticament impactants, com El cavaller de la pell de tigre, del 1680 i d’escriptura georgiana. Molts tenen vincles amb les creences. A Etiòpia encara creen amulets apotropaics i curatius. A l’exposició es pot veure un rotlle màgic en llengua clàssica ge’ez. Les figures protectores i malèfiques que s’hi poden veure simbolitzen supersticions i creences. L’alçada de cada rotlle correspon a la talla de la persona que el va encarregar.

A vegades, l’escriptura ha sigut una eina política. Per exemple, el 1929, i per llei, Turquia va decidir canviar l’alfabet àrab pel llatí i així acostar-se més a Europa. I durant la Guerra de Iugoslàvia, l’escriptura també va ser motiu de controvèrsia. Alguns dels manuscrits tenen històries truculentes al darrere. L’erudit que més va fer per desxifrar l’escriptura tangut, Nikolai Nevski, va morir durant una de les brutals purgues de Stalin.

“Queda molt per fer, encara s’han de desxifrar moltes escriptures”, destaca el comissari de l’exposició. Una de les escriptures que continua sent un enigma, perquè ningú l’ha aconseguit desxifrar, va néixer precisament a la península Ibèrica: l’iber. A l’exposició es pot veure una estela ibèrica del segle II-I aC que es va trobar a Cabanes (Plana Alta).