Quan un no te mes germans viu una situació especial amb els pares.Comparteixen potser mes viatges, nedar a les platges, volar o afició per alguna matèria com la historia o els idiomes, senzillament per jocs d'ordinador segons les èpoques. Tots els pares intentem no repetir errors dels nostres, si es que ho van ser. Hi han uns plantejaments educatius i procurem ser amb el cada fill igual d'encantador i simpàtic, però no hi han teories contrastades. Hi ha un efecte rebuig. Per exemple si un pare vol que el fill llegeix, a lo millor el que mes aconseguix es que es miri un diari digital.Pots anar al cine o a passejar. I sempre es bo seguir jugant a alguna cosa que féssiu de petits. Mirar d'escoltar l'amor frustrat d'adolescencia, entendre les espurnes revolucionaries, però no poden evitar el disgust.S'ha d'intentar tractarlo com un altre persona, animant lo quan ho necessiti i frenant lo si cal, però sempre donant exemple.Si el pare es desordenat el xicot es molt possible que ho sigui, O no. I de vegades sap greu veure que els hi hem trames les nostres mateixes falles.No cal planificar la relació, sinó porta la dia dia com faries amb la parella o un amic.Tots portem un estigma franquista d'irresponsabilitat paternal, de vegades induït expressa ment per posar mes pals a les rodes encara.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada