palestina

L'avia ja deu haver marxat. No et quedis trista que t'estima molt. Confesso que m'hagues agradat veure-us jugar una mica mes aquesta setmana especial. Crec que es igual d'important de poder veure de tant en tant com una mare cuida les fills, com una avia disfruta els nets. Peró mira, Palestina, que va poder tenir estat fa 63 anys i el mon àrab no va voler i va endegar una guerra, la primera de la zona, ara fa cua per ser estat de dret de l'ONU. Tenen un pollastre montat amb Israel que se'l acaben.Li donen la culpa als EUA, Obama, però el cert es que enumerades les diferències dels dos líders actuals, Netanyahu i Abbas fa riure tanta incapacitat i incultura per reunir una pau que ja put.Uns demanen seguretat, pensa que Palestina te un grup terrorista al govern (Hamas) i els altres demanen que parin les construccions als assentaments, zones que els colons israelians van ocupant quasi militarment. Uns discursos en àrab i angles seguits en pantalles gegants als carrers de Ramal.lah, d'uns líders amb greus problemes de lideratge.Ban ki moon va rebre la carta d'adhesio de la Autoritat Nacional Palestina. El símbol del planisferi llaureat de les Nacions Unides, aplaudint a rebentar veia l'escena. I mancava el colom blanc i una mica de senderi dels qui no saben que fer amb la sorra del seu desert.