L'11 de setembre sempre tindrà un sentit diferent per tu o per nosaltres. o els dos. Per el mon anglosaxó serà el terrible atemptat terrorista a les torres de NY. Per nosaltres les catalans, la desfeta i pèrdua de les llibertats el 1714 a mans dels borbons amb mes de 3000 morts. Vaig arribar tard a l'isada del poble, que tampoc era l'estelada, però si vaig veure una mica de l'acte institucional al Parc de la ciutadella, on acertadament el va col.locar fa uns anys el Pasqual Maragall, ahir absent. El mes emotiu per va ser la marxa dels armats de Manresa, doncs seva era la senyera, que s'ha sembla molt al himne sudista americà. Musica de lluita i de somaten que inflamable els cors per damunt dels retrets al tripartit, dels moviment d'indignats o dels atacs al català. La voluntat de ser ens farà sortir de la crisi, contra dèficits, mercats i retallades. El missatge institucional del President Mas va donar per acabada la transició i comença a marcar passes decidides vers l'alllunyament d'espanya, referma del catalanisme però que encara s'ha d'enfortir i sobre tot expandir entre els nous vinguts vells almogàvers que encara dubten que es possible. Sembla que la constitucio de 1978 ja no serveix a ningú i es van trencant les regles del joc. I Catalunya un Poble amb voluntad de ser.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada