storm

Ahir varem baixar a BCN mentre tu disfrutes de l'avia.Varem dinar amb el meu amic Joan Marti, sempre atrevit i interessant amb els seus projectes, el del llibre es el mes apassionant i amb una conversa esplèndida de records, amistat i futur. Vaig passar a ferme les olleres amb el Fernando i la Pilar, amics  de sempre que la vida va separar però que no han pogut oblidar les bones  estones. L'objectiu final era inaugura l'exposicio del Vicenç Viaplana a la galeria Tache. Una obra, continuadora de fa molts anys, amb una tècnica depurada i especial, que te bona acollida al mercat i no saps si t'agrada perquè es amic o t'atrau per la incertesa que traspua. Per incertesa la de la família canadenca, pares i tres fills, que a l'últim nado li han posat Storm, i el compromís amb metges i algun familiar de no desvetllar fins l'evidencia si es nen o nena.Un dia la/el vesteixen d'una manera i l'altre de l'altre.En ares a la llibertat de coacció per ser el que sigui de gran. Em sembla una bestiessa. A Suècia ja hi ha una escola de 400 sers que fan el mateix. Es diu Egalia en un excés de zel per la lluita de la igualtat.M'agradaria saber que pensara Storm quan vegi un lampista a casa seva. I si no veu mai cap lampista senyora. Pensara que les aixetes son mascles per la forma o femelles perquè donen...?