M'ha arribat que algun dia quan el pare et be a buscar, plores i no hi vols anar. Creiem que l'unica raó que pot haver hi, es que et sembli mes divertit anar a casa a l'avia canadenca, amb la mare, una casa mes viscuda, amb mes activitats per fer potser, mes caliu i mes diguem ne familiar. Se que a hores 'ara ja has valorat l'esforç que ha fet el pare tot aquest temps per cuidar te, atendre't i donar te tot el que un pare pot i sap. Hi ha una cosa que mai serà igual. I es l'amor i la forma d'expressar lo d'una mare (dona), enfront d'un pare (home), per molt que tots ens omplim la boca d'igualtat i paritat.Peró de fet si la situació fos al reves, la mare que visques sola i treballes molts, de vegades, all sortir de l'escola, tampoc voldries anar amb ella.De petit l'avi, glatia per que arribes el cap de setmana per poder anar a casa els mes avis a Sarrià, un dia t'ho explicaré, i de mes gran a Bigues o Aiguafreda. Perquè hi ha persones, es natural, sociables com som, busquem el grup, la companyia, la gresca i la diversió o entreteniment.Estic segur que el pare molt aviat també et podrà oferir tot això i mes coses. T'ho diu un avi que sempre ha trobat a faltar allò, per lo què tu ara somiques a estones.No et preocupis que ho tindrem i ho gaudirem molt petita.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada