fillsamics

De tant en tant sorgeix la polèmica de si els pares i fills poden ser amics.Jo soc dels que penso que si. Que passada l'edat en que l'important es l'educacio i l'alimentacio i ja no s'han d'establir uns límits, es pot anar creant una complicitat d'amic, també es cert que igual no amb tots els fills. De la mateixa manera que no ets amics de tots els nens de la classe. Kafka deia que volen ser pares amics els fills de pares distants. Podria ser. El pare distant es el que sempre es absent, no fa petons, no canvia bolquers ni alimenta, no banya ni juga, fa por i  es el seny i la llei. I se li diu senyor. Una prova d'aixo es que hi han mes casos d'amistat filial entre mares i filles. El filosof Francesc Torralba ho analitza. Diu que l'amic es aquell que s'estima i amb qui ha una certa e inexacta reciprocitat. Peró es legitim esperar que l'amic es portara com ho has fet tu.Hi ha mútua benvolença però no necesariament estimació. Els amis els trobes i els fills ja son a casa. Ambdós es farien estimar per la seva manera de ser. Els fills si volen i tenen oportunitat també poden retornar tot el be rebut dels pares. Segurament el tema de la sang es el de menys com passaria amb un fill adoptat, Peró si es veritat que ja els estimes per ser "teus". Com ho faries amb un amic del Barça, català, o del poble on vius.