Observer 1924

És un fet que els homes anomenats d’esquerra són en gran part enemics dels clàssics. I a l’invers, els homes de dreta són gairebé tots partidaris dels clàssics. [...] Val dir que a Grècia, en l’època clàssica, operaven forces democràtiques i reaccionàries, comunistes i individualistes, igual que en l’època actual i més o menys que en totes les èpoques. [...] Una oligarquia és tan possible al segle XX com era possible al segle V abans de Crist una democràcia. Cal abandonar la idea que la millor defensa d’una organització possible és l’època en què es dóna. És un fet que avui l’aire del món torna a la democràcia. És un moviment d’idees generals. És el mateix moviment el que ha fet enlairar Macdonald i Herriot i el que ha fet trontollar Mussolini, i malgrat totes les reaccions el farà caure. Josep Pla, Eugeni Xammar i jo mateix havem pogut sentir a l’estranger que l’etapa reaccionària de la postguerra s’està cloent. Comença una nova època democràtica. Europa -o les parts que importen d’Europa- tornen a estar en mans dels esperits demòcrates. Però cal anar amb compte. Cal que no fruïm tranquil·lament del que ens pensem que és una conquesta de la nostra època perquè quan ens desensopim, potser ens trobarem amb una organització oligàrquica de les que qualificàvem despectivament d’antiquades. Marx tenia una concepció històrica que havia fet creure als socialistes que l’adveniment del socialisme s’esdevindria per necessitat històrica. La revolució francesa, es deia, creà el domini de la burgesia democràtica. La burgesia acompleix la seva “missió històrica”, després de la qual vindrà la nova organització comunista. La burgesia pot fruir tranquil·lament de les seves adquisicions; una recaiguda en l’absolutisme real és impossible. La “missió històrica” de l’absolutisme és finida. El proletariat pot estar tranquil. El seu adveniment al poder és fatalitat històrica; la seva “missió històrica” es complirà. Contra el cant de sirena del “progrés”, s’ha de sostenir que no hi ha cap situació política portada simplement pel temps, ni cap situació política defensada només pel temps. El temps, en les baralles polítiques, és neutral. [...]joan Crexells