els oficials

Supoço que es per els pastilles que em costa aixecar me. No llevarme. Ningu parla de quan temps de descans necesita un cos amb parkinson per recuperar cada dia la musculatura fuetejada. I segur que deu ser importan. Esmorcem poc i cap a Granollers, la nostra capital, que ja casi em fa tan refus com BCN. Jo no se que la Rosa hi volia anar sola i fem gestions pesades, no massa llargues es veritat, a Hisenda, la Cambra i a companyies que son papers oficials o quasi. Amb fred fem una parada a una taverna vasca a les seves taules altes de fora, a la zona peatonal, doncs anem amb l'Ares. Tinc procastination. Es la paraula que defineix la mala conciencia que et proporciona quan no fas el que creus que has de fer. Pasa molt als jubilats, tot i que jo aviat fara dos anys. No agafas el nou ritme de les que noves que vols i pots fer. Jo no m'angoixo massa perque penso que tinc alguna excusa que espero no sigui per sempre. Es com quan tornes d'uns dies de vacances i has desconectat. Has recuperat alguns recons de la teva vida i els has de reubicar. Hem dinat unes llenties guisades per mi, bones, pero amb poca sal, sosaines. He pensat de buscar uns amics per jugar al domino. A la nit liquidacio de loteria amb la penya. Tenim el 84586, que compartirem.